Apropiació indeguda?

La Fundació Nous Horitzons organitza per al proper divendres, 18 de desembre, un acte amb motiu dels trenta anys de la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. Ho celebro.
Nacionalistes d'Esquerra no se'n va sortir políticament potser perquè, com assenyalava Josep-Lluís Carod-Rovira en el pòrtic del llibre que vaig coordinar, Nacionalistes d'Esquerra , 1979-1984, "va arribar uns quants anys abans del que li tocava i tant per les formes com el fons apareixien com a massa avançades per a l'època". En tot cas la victòria de NE arriba ara, molts anys després de la seva dissolució formal. Els homes i les dones que, ara fa trenta anys, en formaven part, avui tenen altíssimes responsabilitats de govern, exerceixen el lideratge en el món acadèmic i cultural, són professionals d'alta vàlua... I el compromís polític que en el seu dia els va fer entrar a militar a NE s'ha trasllat, majoritàriament, a ERC, l'organització que ha heretat aquella iniciativa que als anys vuitanta no va reeixir.
En el vint-i-cinquè aniversari fou Esquerra qui reclama, amb tota legitimitat, l'herència política de NE. Perquè, avui com ahir, assumim les paraules que el 16 de desembre de 1979 pronuncià Jordi Carbonell a l'Aliança del Poblenou quan explicava en l'assemblea fundacional de NE l'objectiu de la nova formació política: "defensar a fons i amb amabilitat els interessos nacionals dels Països Catlanas, és a dir, de les classes populars".
Ara és IC en aquest trentè aniversari qui rememorarà aquesta efemèride. Hi tenen dret encara que només sigui perquè alguns, pocs, dels seus adherits formaren part de NE. Només un retret si se'm permet: el no haver convidat l'autor de l'únic llibre existent sobre NE, Francesc Poblet, per cert un dels màxims coneixedors sobre l'esperantisme als Països Catalans, moviment que justament avui, 15 de desembre, commemora els cent cinquant anys del naixement del seu fundador, el doctor Zamenhof.

Enyorança

Escriu Carles Boneta l'últim número d'Eines, la revista de la Fundació Josep Irla, un breu article que subscric fil per randa.

L'article porta per títol "Enyorança" i en ell el senador d'Esquerra Republicana reivindica "la millor socialdemocràcia europea", la que va construir Europa i el seu model de benestar.

La crisi d'identitat de la socialdemocràcia, que hi és i que ha obert una escletxa per on han aparegut formacions de nou encuny, no hauria de ser altra cosa que un estímul per empènyer-la a reforçar la seva funció històricade ser el centre i l'esperó de l'espai progressista i de l'esquerra reformista.

Per superar aquest atzucac Bonet demana rigor i honestedat en l'acció política. Jo em permetria afegir-hi coherència. Tot i que, ben mirat, s'és coherent quan s'és honest.