dimecres, 18 de desembre del 2013

Intemperie


Acaba l'any i és l'hora de balanços. També dels  balanços literaris. Els llibreters de Madrid i els lectors d'El País coincideixen en assenyalar com la millor novel·la d'enguany,  Intemperie de l'escriptor extremeny Jesús Carrasco. L'obra d'aquest escriptor novell ha merescut elogis gairebé unànimes que el col·loquen a l'alçada d'un Delibes o dels nord-americans Carver, Updike, Cheever, Mc Carthy.


M'hi sumo. D' Intemperie cal copsar l'ús d'un castellà abrupte, amb regust de la terra que amb tanta eficàcia descriu Carrasco i que esdevé un autèntic protagonista de la novel·la, protagonisme que comparteix en pla d'igualtat amb un nen que fuig, un cabrer i un agutzil.
Una terra innominada, inhòspita, agresta, un paisatge desolat i present per tot. 

I enmig d'un argument ben prim, una reflexió sobre la bondat, la pèrdua de la innocència, la violència... Tot plegat fa pensar que ens trobem davant d'una obra que pot aspirar amb el temps a esdevenir un clàssic de la literatura espanyola. 

dimarts, 3 de desembre del 2013

La crisi de la socialdemocràcia

Lectura de La crisis de la socialdemocracia: ¿qué crisis?, llibre de l'Ignacio Urquizu. Urquizu és professor de la Universitat Complutense de Madrid i col·laborador de la Fundación Alternativas http://www.falternativas.org/

Lectura amena i entenedora pels llecs en economia com jo. L'autor arriba a una conclusió si més no discutible: "la socialdemocràcia no està en crisi sinó que allò que està en crisi és la democràcia". El llibre 
se centra bàsicament en la dimensió econòmica de la socialdemocràcia i en l'estat del benestar. Prediu l'autor que la socialdemocràcia es troba al llindar d'una quarta etapa que planti cara a l'opacitat i escassa regulació dels mercats financers i que cregui en un estat del benestar que se centri més en "donar recursos a la gent per tal que s'enfronti a possibles dificultats futures". 

El nostre món canvia ràpidament i seria poc intel·ligent pensar que la socialdemocràcia, que ha construït en bona part l'Europa contemporània, es mantingui en postulats que avui per avui són insostenibles. Ara bé,  la pregunta seria si podem esperar que,  en l'era de la globalització,  l'esquerra té un marge per actuar o si ha de plantejar-se un canvi més ambiciós, més revolucionari.