Acaba l'any i és l'hora de balanços. També dels balanços literaris. Els llibreters de Madrid i els lectors d'El País coincideixen en assenyalar com la millor novel·la d'enguany, Intemperie de l'escriptor extremeny Jesús Carrasco. L'obra d'aquest escriptor novell ha merescut elogis gairebé unànimes que el col·loquen a l'alçada d'un Delibes o dels nord-americans Carver, Updike, Cheever, Mc Carthy.
M'hi sumo. D' Intemperie cal copsar l'ús d'un castellà abrupte, amb regust de la terra que amb tanta eficàcia descriu Carrasco i que esdevé un autèntic protagonista de la novel·la, protagonisme que comparteix en pla d'igualtat amb un nen que fuig, un cabrer i un agutzil.
Una terra innominada, inhòspita, agresta, un paisatge desolat i present per tot.
I enmig d'un argument ben prim, una reflexió sobre la bondat, la pèrdua de la innocència, la violència... Tot plegat fa pensar que ens trobem davant d'una obra que pot aspirar amb el temps a esdevenir un clàssic de la literatura espanyola.
