Max Aub
Hi ha una satisfacció més gran que la de llegir un bon llibre; la de descobrir-lo per un mateix. Sense la recomanació dels crítics ni dels amics. És una cosa que no t'esperes i que et congratula enormement. Això és el que em va passar amb La gallina ciega de Max Aub. Un gran escriptor desconegut per mi com tants d'altres...Aub és un valencià d'ascendència jueva que s'hagué d'exiliar acabada la guerra per les seves conviccions polítiques en tant que republicà i militant del PSOE. Més de Negrín que no pas de Besteiro, a qui no perdonaria mai la seva participació en el cop d'estat del coronel Casado, Aub era un socialista liberal que s'oposà per igual al feixisme com al comunisme.
Amb motiu d'un llibre sobre Luis Buñuel (vegeu la següent informació d'El País http://cultura.elpais.com/cultura/2013/10/31/actualidad/1383227825_543687.html ), Aub retorna a Espanya des del seu exili mexicà. Han passat trenta anys i Aub es troba amb un altre país que ja no és el seu. Per mitjà d'aquest diari personal es constata l'abast de la devastació del franquisme que arriba a arrasar, fins i tot, aquells nuclis il·lustrats i azañistes, que tan bé va arribar a conèixer l'escriptor. La podridura moral de la dictadura ho ha anat amarant tot; fins i tot els seus amics amb qui es retroba a Madrid: "Me duele su inconsciencia, su alegría, sus tragaderas, su manga ancha, su conformidad. Todo les tiene sin cuidado, acomodados. Seguramente -!tan inteligentes!- tienen sus razones y razón. Mirar en el espejo y no verse, sin estar ciego".
Després de llegir un llibre com aquest en vols més. He llegit Campo de los almendros, sisè llibre del cicle El laberinto mágico sobre la Guerra Civil que explica una de les majors tragèdies de la guerra, la que s'esdevingué al port d'Alacant on s'hi trobaven els republicans que volien fugir d'Espanya davant la imminent victòria franquista. Extraordinària edició de "Clásicos Castalia"! Quan tindrem alguna cosa de semblant per a la literatura catalana?
El magnífic estudi preliminar de Francisco Caudet en fa una anàlisi profunda, subratllant el tractament del realisme en Aub i Galdos, les similituds i les discrepàncies. El cert és que Campo de almendros està fonamentada en el record, les pesquises, les informacions de multitud de persones. Entre elles, Tuñón de Lara, amic personal de Aub, tot i la seva militància comunista. Quina sorpresa trobar-me aquí l'historiador que vaig llegir tant i tant quan estudiava!
Diu Caudet que llegir Campo de los almendros és un antídot contra l'amnèsia històrica. Certament, i també una manera de mira d'entendre'ns, si és que això és possible: "Nos metieron en un laberinto, al salir del Paraíso. Y se me perdió el hilo: estoy perdido".
I com que una cosa porta a l'altra, ara tinc sobre la tauleta de nit un llibre d'Aub que va editar l'Ajuntament de Figueres, Gener sense nom, sobre el pas de la frontera dels vençuts
