Poc abans de la convocatòria del 9 de novembre he tingut ocasió de llegir Els fets del 6 d'octubre de 1934 del professor de la Universitat de Lleida, Manel López, el llibre de la seva tesi doctoral -publicat l'any passat- que podeu consultar en aquest enllaç http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/83653/tmle.pdf;jsessionid=B593A434A1085EEC7BA2002ACCCFB54F.tdx2?sequence=1
Un llibre al qual cal afegir-hi els apareguts enguany amb motiu del vuitantè aniversari http://cat.elpais.com/cat/2014/10/01/actualidad/1412199862_050786.html
El llibre d'en López ens permet una visió global del 6 d'octubre, dels 6 d'octubre perquè, com assenyala Pelai Pagès, ens trobem davant d'una revolució multiforme. I la globalitat rau també en l'abast territorial. Ben poques anàlisis han tingut la virtut d'abraçar la globalitat del país. I aquesta ho fa amb un extraordinari treball de recerca feta a través dels arxius comarcals.
M'ha sorprès constatar com López assenyala que la repressió posterior recaigué bàsicament sobre Esquerra Republicana i la CNT. En el primer cas s'explica per l'hegemonia municipal del partit de Companys i pel seguiment que es féu des del territori de la crida del president. Però, i la CNT? Formalment el sindicat anarcosindicalista no formava part de l'Aliança Obrera i no s'havia adherit a la iniciativa de la Generalitat. L'autor assenyala que probablement la majoria de cenetistes detinguts no hi participaren directament, com per exemple fou el cas d'Ascaso. En d'altres casos però sí que s'implicaren de ple en funció de la realitat diversa de cada lloc.
Quins paral·lelismes podem trobar entre el 6 d'octubre de 1934 i el 9 de novembre de 2014? Ben pocs. Aplicar el presentisme a l'anàlisi del passat sempre és una disfunció que en res ens ajuda. Mas no és Companys, ni la revolta dels anys trenta era una vindicació d'una República Catalana.
Quins paral·lelismes podem trobar entre el 6 d'octubre de 1934 i el 9 de novembre de 2014? Ben pocs. Aplicar el presentisme a l'anàlisi del passat sempre és una disfunció que en res ens ajuda. Mas no és Companys, ni la revolta dels anys trenta era una vindicació d'una República Catalana.
