Un valencianisme triomfant

Els esplèndids resultats a les passades  eleccions locals i a Corts, van permetre no només consolidar el seu paper en la política valenciana sinó fer que, per primera vegada, el valencianisme tingués un paper decisiu. Tan decisiu que governa a la capital i cogoverna a les altres dues ciutats amb més pes del País: Elx i Alacant. També ho fa a la Generalitat, fent costat al socialista Ximo Puig. 

No ha estat fàcil. Derrotat clamorosament durant la Transició enmig de la "la batalla de València" guanyada  pel blaverisme, el nacionalisme valencià ha hagut de repensar-se i trobar un camí que, més enllà de la seva matriu fusteriana, pogués ser percebut com a útil per a un gruix important de la població. I més, tenint en compte que el País Valencià és la tercer comunitat autònoma (després de Madrid i Castella-la Manxa) que se sent eminentment o únicament espanyola. 

La seva preeminència actual en l'escaquer polític no és aliena a l'ensulsiada del PP que, un cop fagocitada la Unió Valenciana, va ser percebut per una clara majoria dels valencians com el partit que millor defensava els interessos valencians. 

Per conèixer els budells del blaverisme,i per extensió, de l'anticatalanisme al País Valencià, cal llegir, com he fet aquest dies, l'obra de Vicent Flor, Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana que se sustenta en la seva tesi doctoral. Conèixer les arrels del blaverisme, aquest populisme conservador, de retòrica antimodernitzadora i

Vicent Flor amb el seu llibre Noves glòries a Espanya

Amadeu Mezquida, secretari de l'AC Tirant lo Blanc

antiintel·lectual, anticatalanista en tant que espanyolista ens assenyala amb precisió, que aquest "regionalisme banal", en paraules de Flor, és una nova tradició política que ha vingut per quedar-se. i només en la mesura que els valencianistes de Compromís sàpiguen encarar de manera diferent el problema de la identitat i desconstruir una identitat espanyola, majoritària al País Valencià de la mateixa manera com han sabut fer una aposta clara per la regeneració democràtica, el risc d'un retorn al blaverime més exaltat i retardatari quedarà exonerat.

De propostes de futur, precisament parla Amadeu Mezquida a El valencianisme enfront d'Espanya. Una anàlisi estratègica, l'exitós estratega de la victòria de Joan Ribó a l'alcaldia de València iactual secretari general de l'Associació Civíca Tirant lo Blanc.