Acabo la lectura d'El món d'ahir: Memòries d'un europeu i la casualitat ha fet que, simultàniament, aparegui un article sobre Zweig al setmanari El Temps. De fet, es tracta de la traducció d'un article a The Economist que subratlla la seva actualitat. http://eltemps.cat/per-que-els-europeus-tornen-a-llegir-stefan-zweig/
Escrit a les acaballes de la seva vida, enmig de la voràgine del nazisme, que finalment el colpirà, aquest és un llibre d'aquells que els entesos tenen com a clàssic. No només perquè hagi perdurat més enllà del pas del temps sinó perquè ens dóna claus per entendre'ns i entendre el món i perquè ho fa amb la finesa i la capacitat dels grans escriptors.
Apassionat de la unitat europea i de conviccions liberals -dos credos que a l'Europa d'entreguerres no eren precisament populars-, les seves consideracions ens resulten, avui que la construccio europea trontolla i que la política de debò es troba assetjada per populismes i ideologies totalitàries, molt actuals.
"¿Com un poble podia creure en les promeses de l'Estat que anul·la totes les seves responsabilitats envers el ciutadà perquè li són incòmodes?", "La pitjor maledicció que la tècnica ens ha fet caure al damunt és la d'impedir-nos de fugir, ni que sigui per un moment, de l'actualitat", "...la gran massa sempre es decanta cap al costat on es troba el punt de gravetat a cada moment", "un sap que el veritable rumb de la vida ve determinat des de dins; per embolicat i absurd que ens sembli el nostre camí i per més que s'allunyi dels nostres desigs, al capdavall sempre ens porta a la nostra meta invisible".
Zweig, un europeu que creia en la capacitat transformadora de les paraules, un europeista que creia en el futur d'Europa, va veure com aquelles conviccions s'anaven pel pedregar amb els dos incendis que devastaren el continent el 1914 i el 1939.
La seva Europa era d'abans de la primera confrontació bèl·lica, una Europa previsible, pròspera: "Mai no he estimat més el nostre vell Món que en aquells últims anys abans de la Primera Guerra Mundial,mai no he confiat més en la unitat d'Europa, mai no he cregut més en el seu futur que en aquella època en què ens semblava albirar una nova aurora".
 |
| Stefan Zweig |
