Lluhí i Vallescà
Ara fa cosa d'un any va aparèixer "Joan Lluhí i Vallescà. L'home que va portar la República". El llibre, escrit pels historiadors Enric Ucelay-Da Cal i Arnau Gonzàlez i Vilalta, ha passat del tot desapercebut. Només Enric Juliana, un dels homes forts de "La Vanguardia", en va parlar elogiosament amb finalitats "torticeras".
Com és possible que aquesta biografia, la primera, d'un dels fundadors d'ERC, l'home pont entre Barcelona i Madrid, conseller primer de Macià, conseller de Justícia de Companys i ministre de Treball no hagi tingut més ressò als mitjans? Tot i el seu gran protagonisme durant la dècada dels trenta, Lluhí és un perfecte desconegut. Joan Baptista Culla en parlà, i subratllà el seu pes específic, a "El catalanisme d'esquerra (1925-1936)" i en les memòries i biografia de Joan Casanelles, el seu gran amic i còmplice. També recordo un article, prou revelador, del mateix Culla aparegut l'any 1978 a"Serra d'Or","Joan Lluhí i Vallescà o la frustració d'un laborisme", que, curiosament, no surt esmentat en les fonts consultades pels autors del llibre.
D'aquest oblit els autors en parlen prou: "No va escriure llibres d'impacte (...). El seu paper important a la Guerra Civil semblà una fugida".I abans la seva figura quedà eclipsada per Macià, a qui gosà contradir, un cop expulsat del partit, només fou el cap de fila d'un petit partit, el PNRC, Mort Macià, la funció que feia Lluhí, que tant va contribuir a fer possible Esquerra Republicana,representar republicanisme dins d'ERC, la féu Lluís Companys. Fins i tot Josep Tarradellas, un cop esclatada la guerra, li traurà protagonisme, tot i l'important paper que Lluhí féu al consolat de Tolosa. Com diuen els autors del llibre per justificar aquest oblit de Lluhí, "potser fou l'últim republicà català". També hi ajudà el seu caràcter esquerp,altiu, ambiciós,frívol...que tantes animadversions li provocaren dins i fora del seu partit.
El llibre que demostra un extens coneixement de l'època i una escriptura amena que tant posa en context el personatge, el republicanisme que va rebre del seu pare,Josep Lluhí i Rissech com ens parla de la vida sentimental de Ventura Gassol, dels dirigents d'Esquerra, amb afirmacions una mica sorprenents per gratuïtes com del propi Lluhí. Per no parlar de les notes sobre la pel·lícula "Casablanca", prou interessants
