Repensar la històra de l'Estat nació

On rau la importància d'El pensament nacional a Europa. Una història cultural? El llibre de Joep Leerssen (Leiden, 1955) explica que els historiadors "no hauríem de repetir narracions sinó estudiar la història: hauríem d'estudiar les reivindicacions historicistes de manera crítica, abans d'acceptar-les com la base de la nostra recerca". I això és el que proposa aquest llibre, traçar la història de l'estat nació modern. I fer-ho amb una nova mirada. 

Pel seu abast cronòlogic, per la seva visió que abasta des de l'antropologia, a la cultura, per les subtils anàlisis d'història comparada aquesta obra ha merescut un ampli reconeixement. Un reconeixement que també es dóna a l'hora d'editar-lo. Tres editorials valencianes s'han posat d'acord per fer possible aquesta traducció a la nostra llengua: Editorial Afers, que ha assumit el pes de l'edició i l'ha encabit a la col·lecció "El món de les nacions", les Publicacions de la Universitat de València i l'Institut Alfons el Magnànim. 

El llibre comença fent un cop d'ull a l'època medieval, per analitzar, després, més detingudament la Il·lustració, òbviament la Revolució francesa, el romanticisme polític,el pensament alemany sobre la nació.

S'hi descobreixen dades que fan de pensar. el 1861 només el 2,5 % de la població total d'Itàlia parlava itàlia estàndard, la frase "el patriotisme és l'últim refugi dels canalles" és del Dr. Johnson, o les paraules de l'emperador Guillem II que el 1914 va dir " Ja no reconec més partits, ara només reconec alemanys",que té unes ressonàncies que ens són ben properes...

Una anàlsi, el de Leerssen, que arriba fins avui mateix: " El nacionalisme ha estat una ideologia única, capaç d'adaptar-se a situacions i polítiques canviants. Aquesta adaptabilitat és tal que alguns estudiosos consideren que el nacionalisme no és una doctrina política per dret propi sino una metaideologia capaç de modificar altres doctrines (liberalisme, conservadorisme, socialisme), i que pot ser definida com una ideologia ·"prima". El que caracteritza inequívocament els populismes europeus posteriors a l'any 2000 com una nova forma de nacionalisme és el seu missatge principal anticosmopolitista i la seua combinació contundent d'una desconfiança envers els estrangers i envers les elits". Jo, no m'hi veig representat en aquesta afirmació, el nostre nacionalisme és una aposta per la llibertat i no va del bracet del populisme antieuropeu i xenòfob. Però certament és un risc que hem de combatre. 

Jo