Persecució
Ens deixem endur per les intuïcions o els prejudicis. És així i no hi podem fer res. Jo, per exemple no acostumo a llegir la narrativa catalana d'ara mateix perquè em crida més l'atenció llegir altres coses. O, potser, perquè he tingut alguna experiència poc recomanable i més val curar-se en salut...
També sóc voluble i fàcilment influenciable. Per això vaig canviar el meu criteri i vaig triar el llibre de Toni Sala. Moltes persones d'aquelles que tenen criteri l'assenyalaven com un dels llibres de la temporada. I crec que no anaven errats.
I és que un llibre el primer paràgraf del qual és "Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona" necessàriament promet. Persecució és un llibre que gira al voltant de la culpa i si és possible la redempció.
A partir dels protagonistes, l'Albert Jordi, un llibreter culte que assassina la seva dona, els motius del crim mai ens són explicats, l'Èlia, una propietària d'una agència immobiliària que conviu amb ell, dos companys presidiaris, l'Andrés i Mercury i la Teresa,la recepcionista d'un petit hotel a tocar de l'aeroport de Girona, passa la narració la trama final de la qual és resistir o sucumbir a la temptació del mal.
Persecució és, també, allò que s'ha convingut a dir "literatura reflexiva": "No desapareix només el futur, amb la mort, també desapareix el passat", "La persona més covarda lluita amb valor contra la seva covardia", "El món estava ple de ferides, només l'havies de veure des del cel, corcat pels humans com una infecció progressiva. Els satèl·lits captaven el tunmoret blau de la galàxia, i al final, què demanava tothom? Que te l'escoltessis una mica", "n estava tan de cap per aval que m'hauria agradat poder girar de tant en tant entre els núvols com els pilots que saben escriure al cel", "L'amor era girar el temps al revés,com quan poses una cançó i t'oblides de tot i entres en un altre temps".
Hi ha una altra cosa que també m'ha cridat l'atenció, la novel·la transcorre els dies de l'atemptat gihadista de Barcelona i enmig del "temps del procés", Crec que és la primera novel·la que en parla, encara que sigui d'esquitllentes.