Més enllà dels netsukes

Què és La llebre amb ulls d'ambre? És un dubte que també es planteja l'autor, Edmund de Wall: "Ja no sé si aquest llibre és sobre la meva família, sobre la memòria, sobre mi mateix, o si continua sent un llibre sobre aquests petits objectes japonesos (els netsukes)". És tot això i molt més. És la història de l'antisemitisme a Europa, un recorregut per l'alta burgesia del segle XIX i XX, una passejada que recorre  l'art del nostre temps, un cop d'ull als costums de la societat...

Tot comença amb una herència rebuda del seu oncle avi, Ignace Ephrussi de 264 netsukes. Els netsukes són petites figures tallades d'ivori, fusta, laca o nacre, definits per un col·leccionista com "molts rics, mols simples, molt tàctils". I és que el tacte hi juga un paper important perquè com deia Edmon de Gouncourt "l'home que toca un objecte amb dits indiferents  (...) és un home que no té passió per l'art". Aquestsa "preciosa bijuteria lil·liputenca" va començar a interessar Charles Ephrussi, un cop instal·lat a París des de la seva Odessa natal. Els Ephrussi -els reis del blat- eren una de les grans fortunes jueves d'Europa juntament amb els Rothschild. El París del 1870 estava pres per una febre de "japonesisme", Goncourt, Proust, Zola, l'impressionisme n'anaven plens d'aquesta dèria de la qual no n'era aliè Charles, un mecenes i coneixedor del món artístic (arribarà a ser el director de La Gazette, una influent revista artística).

Aquesta estreta relació amb el món artístic no li estalviarà els prejudicis antisemites. El llibre indica com Renoir n'era d'antisemita. Perquè l'antisemitisme era molt important fins i tot abans de l'afer Dreyfus que convulsionaria la vida francesa durant 12 anys. Per exemple, el 1880 un reputat antisemita, Édouard Drumont publica La Frances juive i se'n venen 100.000 exemplars i fins al 1914 n'havien sortit 200 edicions. 

Charles Ephrussi que és el personatge que inspira el Charles Swann de A la recerca del temps perdut regalarà la seva col·lecció de netsukes al seu cosí Viktor de Viena quan aquest es va casar. 

L'antisemitisme austríac és diferent del francès.. És més virulent i troba a la Universitat el seu focus principal a través de les fraternitats universitàries i i les kravalle, les batusses entre antisemites i jueus i socialistes. Els Ephrussi són també principalíssims protagonistes de la vida vienesa. Tant és així que el fill d'en Viktor, Ignace, apareix a La marxa Radetzky d'en Joseph Roth. 

I és a Viena on les coses es precipitaran,per als Ephrussi fins al punt que que Alfred Rosenberg, un dels ideòlegs del nazisme, instal·larà els seus despatxos al Palau vienès del Ephrussi. Tot és requisat, expoliat, robat però Anna, una dona de confiança del servei dels Ephrussi, aconsegueix fer-se amb els netsukes i el 1945 els lliurarà a Elisabeth, una de les filles d'en Viktor.L'Elisabeth, ara instal·lada  a Anglaterra, lliurarà la col·lecció a l'Iggie el seu germà. l'Ignace,  que acabada la guerra s'anirà a viure al Japó: i a la seva vegada, aquest deixarà en herència la col·lecció a l'autor del llibre que viu a Anglaterra...

Un periple, el de la col·lecció, que explica en part la tortuosa peripècia de l'Europa contemporània. I que també ens serveix per interrogar-nos sobre què significa ser d'un lloc: "En Charles va morir a París sense deixar de ser rus. En Vicktor va tenir mala sort i va ser un rus a Viena durant cinquanta anys, després austríac, després ciutadà del Reich i després apàtrida.L'Elisabeth va conservar la ciutadania holandesa durant els cinquanta anys que va viure a Anglaterra. I l'Iggie va ser primer austríac, després nord-americà i, al final, un austríac que vivia al Japó".