Israel, una admiració sense dissimulació

"La Vanguardia" dedica el seu últim dossier a Israel. Es tracta de publicacions bimestrals que analitzen temes d'actualitat de forma reposada, lluny de la immediatesa obligada dels diaris. Hi escriuen persones expertes, professors universitaris,analistes, economistes, diplomàtics. Val la pena llegir aquesta publicació que ens apropa a un país i a una realitat que no podem obviar perquè la cultura jueva és, també, part de la nostra. 

El meu interès per Israel va començar amb la lectura de Éxodo" de Leon Uris en aquelles edicions de butxaca de l'Editorial Bruguera que estaven tan mal enquadernades que se't desfeien als dits. 

Una introducció "emocional" a un tema que, en el pas del temps, t'adones que es força complex. Però des d'aquells dies d'abans de l'adolescència fins ara sempre he entès que la raó, o bona part de la raó, eren del costat de l'Estat d'Israel. 

Aquesta publicació del dossier se centra en els problemes d'ara mateix. En són un munt i la publicació defuig qualsevol anàlisi que miri d'empetitir-los. 

Molts d'aquests problemes rauen en la mateixa condició de l'Estat d'Israel perquè "un Estat que es proclami jueu resulta impensable sense una clara majoria jueva, la qual cosa depèn de la forma en que s'acabi per subdividir el territori". A l'article d'Omri Boehm, professor de filosofia de la Nova Escola d'Investigació Social de Nova York es pregunta si l'Estat jueu pot ser una democràcia liberal. El Tribuna Suprem d'Israel ha declarat que no existeix una nació israelí sinó jueva. Si això és així ser jueu resulta essencial per a ser israelí. I aleshores, què en fem de la població àrab israelí?

Un altre gran conflicte que amoïna, i força, és l'augment de jueus ultraortodoxos que aviat seran el grup més nombrós, per sobre dels àrabs, a Israel. La comunitat ultraortodoxa amb una taxa de fecunditat de 6,9 fills per dona, davant dels 2, 4 de la resta de mares jueves serà, a mitjan segle, la més nombrosa i això pot qüestionar el plurialisme i la cohesió d'una societat tan diversa com la d'Israel.

El dossier ens explica l'ecosistema de "start-ups", vinculats en bona mesura a l'Exèrcit, el més fort de l'Orient Mitjà, la baixa taxa de desocupació d'Israel, un 3,8, la revolta de la classe mtijana israelí, els desafiament a la seguretat nacional, la política exterior i els seus vincles amb els països del Golf davant l'amenaça iraniana, les relacions amb els Estats Units...

Qui vulgui saber una mica més d'aquests país hauria de llegir aquest dossier. Una realitat complexa, un país extraordinari!