L'esperit del temps o el deixar-se endur
Martí Domínguez (1966) és un biòleg i professor de la Universitat de València que dirigeix de fa tems una de les revistes més prestigioses en llengua catalana, Mètode, dedicada a la divulgació científica.
És important saber això perquè L'esperit del temps tracta d'un metge vienès, estudiós del comportament animal que posa els seus coneixements al servei del progrés de l'espècie humana i que es veurà arrossegat per la maquinària nazi del seu temps.
Però ben bé és així? Segons Dominguez, a vegades l'esperit del temps, expressió que s'atribueix a Ernst Junger, és un pretext per no afrontar les teves responsabilitats.
Però el nostre protagonista no és aliè a l'alenada nacionalsocialista que recorre l'Europa dels anys trenta. Són pare és un admirador de Hitler i ell mateix rep l'Anschluss amb l'eufòria del qui endevina un futur ple de glòria.Es fa militant del NSDAP i espera que els seus estudis, ara sí, atreguin l'atenció de les autoritats.
"Per què no havíem de seguir un visionari com Adolf Hitler que ens assegurava que faria una Alemanya més forta, que crearia llocs de treball i que retornaria la glòria al nostre malmenat país,que ens posaria de nou en el gran mapa del món?".
Però les coses complexes no admeten solucions fàcils i el nostre protagonisme, després d'un pas fugisser per la universitat, acabarà a Polònia de la mà de la teoria del'"espai vital", amb una feina tan poc "il·lustrada" com la de triar aquells polonesos que tenen una mica de sang germànica per tal de, un cop separats dels seus pares, lliurar-los en adopció a familiars dels nous colons alemanys d'aquell territori. Allà també coneixerà l'existència de les Lebensborns,centres creats per què dones racialment pures puguin parir en secret i els nadons siguin lliurats a les SS. El nostre protagonista acabarà fet presoner pels soviètics i, després d'uns anys empresonat, com qui no vol la cosa, reprendrà la seva carrra acadèmica fins, finalment, a la dècada dels setanta se li concedirà el Premi Nobel.
Una víctima de l'"esperit del temps"?: "Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga".
