L'Anticrist entre nosaltres

Joseph Roth  fou un dels principals escriptors del segle XX. Només cal llegir La marxa de Radetzky, que ja vaig comentar en aquest bloc. 

L'Anticrist fou publicat l'any 1934; poc abans Hitler havia estat nomenat canceller del Reich pel cap de la República de Weimar. Es tracta d'un assaig on un Roth conservador i alhora antifeixista analitza la consolidació del nazisme i ho fa des d'un pessimisme cultural que veu en precaució fenòmens com el cinema o la nova arquitectura. 

El llibre comença així: "L'Anticrist ha arribat: disfressat fins a tal  punt que els que ja estàvem avesats a esperar-lo des de fa anys no som capaços de reconèixer-lo".I acaba aquest capítol amb un contundent "I malgrat que el seu poder és molt més gran que no pas el meu, jo no el temo, i vull intentar treure-li la màscara". 

És un propòsit que honora Roth que ja des del 1925 s'autoexilià 

La crítica a l'Anticrist la fa un jueu, però la crítica al nazisme no la fa en la condició de jueu sinó com a lliurepensador, com a amant de la llibertat. De fet, la identitat de Roth, les identitats de Roth, seran diverses al llarg d'una vida plagada d'amargors. 

Les crítiques del llibre no només van adreçades al nazisme sinó que també afecten, com hem dit, al "món modern", la guerra i el bel·licisme, la Unió Soviètica, i a tot allò que s'oposa a la bondat que "necessita temps i espai". a certes pràctiques "hipòcrites" del judaisme -extraordinàries les consideracions que fa sobre el Yom Kippur-. 

L'Anticrist, diu Roth, la "llengua de l'Anticrist ha esdevingut la llengua materna dels éssers humans".Pensem-hi! 

Hem d'agrarir a Pilar Estelrich i Arce, la traductora, les notes introductòries i la cronologia final.