Sánchez-Cutillas o la narrativa valenciana que desconeixem

L'any passat, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua decidí que el 2020 estaria dedicat a l'escriptora Carmelina Sánchez Cutillas. Tot i que és una autora que ha conreat l'assaig i la poesia, probablement la seva obra més coneguda és Matèria de Bretanya, una obra narrativa breu, poc més de 125 pàgines, on l'autora recrea l'Altea de poc abans de la República, obra que li valgué el Premi Andròmina de 1975. 

Matèria de Bretanya, a mig camí de l'autobiografia i el memorialisme novel·lat, fou un llibre prou conegut al País Valencià ja que s'inclogué en el pla de lectures de l'escola. Una altra cosa és al Principat on, com acostuma a passar amb el conjunt de la narrativa valenciana, no aconseguí excessiu ressò. Jo l'acabo de llegir aquest estiu. I la veritat és que m'ha semblat una lectura prou interessant.

M'ha agradat, en primer lloc, el treball lèxic, amb expressions pròpies de la Marina Baixa i vinculades al món rural -com ho era l'Altea dels anys vint- i expressions genuïnament valencianes i, per mi, desconegudes: "...aqueixos captaires transhumants que arribaven a poqueta nit", "...tot el que era vida feia olor a rent"... Llisca bé la llengua que fa servir Sánchez-Cutillas, sense artificis, amb sabor a terra i a poble. 

També, i aquí potser hi juga un paper  la figura de l'avi Francesc Martínez i Martínez, un folklorista erudit, el respecte i amor a la vida rural, al poble i els seus costums i tradicions, que, amb el pas del temps han anat desapareixent. Tot explicat des dels ulls d'un infant que va descobrint, de mica en mica, les injustícies que pateixen els llauradors, el paper opressor de l'Església, la inèrcia d'una tradició que vol aturar el pas del temps, la irrupció de la sexualitat, les arbitrarietats d'una mare conservadora (de la Derecha Regional Valenciana) i molt religiosa, del pare, republicà i més condescendent, la lectura com a escapatòria d'un món massa subjecte a allò previsible....

"...a vegades retornen a nosaltres els records, prenent vida i color i moviment de bell nou, com si no fossen ja coses inanimades", Aquesta és la voluntat de Matèria de Bretanya: que allò que ja no hi és no mori per sempre.