Brigadistes
Ara fa cosa de quatre anys es publicava Brigadistes. Vides per la llibertat de l'historiador Jordi Martí-Rueda. Es tracta d'un llibre breu que recull una seixantena de perfils de brigadistes amb, en la majoria dels casos, una foto.
Més que de biografies, es tracta d'esbossos i evocacions literàries amb una voluntat clara d'homenatge als, aproximadament 35.000 voluntaris, que arribaren a l'Estat espanyol de tot arreu del món.
Després del pacte de no-intervenció, signat per vint-i-set paÏsos, entre els quals la URSS, Stalin, per mitjà del Komintern, donà l'ordre als comunistes per participar en la contesa bèl·lica. Així, l'octubre de 1936 es crearen les Brigades Internacionals. No només hi participaren comunistes, però sí de forma majoritària. En el llibre hi ha alguns exemples de militants laboristes o de l'IRA. La majoria, provinents de la classe obrera però també hi havia intel·lectuals, escriptors, metges, infermeres i alguns, pocs, militars.
"Va ser així com, la matinada del 25 de juliol del 1938, en una de les barcasses que va dur els britànics a la riba oposada de l'Ebre, a la Catalunya ocupada pels franquistes, Michael O'Riordan (que havia combatut a les files de l'IRA) va creuar el riu amb la bandera catalana en una mà".
"L'any 2007, un grapat d'irlandesos pèl-rojos es va presentar
a Vinebre. Duien dues urnes. Una guardava les cendres de Michael O'Riordan. El pare i l'avi. L'altre, les de la mare i àvia. El matrimoni havia demanat que, quan tots dos fossin morts, aboquessin les seves cendres, juntes, al corrent del riu,al punt exacteon ell s'havia embarcat aquella matinada del 1938"
Els parents hi cantaren "La santa espina" en gaèlic perquè O'Riordan li va agradar molt i la va traduir al gaèlic i la cantava als seus fills i nets.
Uns 10.000 d'aquells brigadistes moriren a Espanya i a Catalunya. Per la República i les seves conviccions. Honor i glòria!
