Praga i els jueus

El Golem de Praga. Leyendas judías del gueto és un petit llibre que aplega algunes traduccions de textos publicats entre mitjan segle XIX i el primer terç del segle XX editats a Alemanya i Txèquia i que ens recorda l'arrelament dels jueus en la cultura centroeuropea. Ens explica la història de la sinagoga vella-nova de Praga, els precedents de la qual daten del segle X i que encara avui es present a Praga, la importància d'alguns dels estudiosos del Talmud com el rabí Jehuda Löw ben Bezalel, benefactor de la comunitat i a qui se li atribueix la creació del Gólem, creat amb la voluntat de protegir els jueus contra la persecució i del qual ara, gràcies a Més Llibres podem llegir la novel·la que Gustav Meyring, inspirat en aquesta llegenda li dedica, una referència de la literatura fantàstica, plena de misteri i humor negre o la història de l'adinerat Mordejai Meisel.

Les llegendes que recull el llibre, més enllà de les esmentades, donen compte de l'arrelada fe d'una comunitat, sovint estigmatitzada, i se'n després la moralitat que la virtut ha de guiar la nostra vida, que la llei mosaica ha de ser escrupolosament respectada.

La cultura europea, la nostra cultura, també és la cultura jueva. Destriar una de l'altra és un artifici que no ens porta enlloc. És una presència que tot i la Xoà encara perdura. I que per molts anys!

Wilfried Wills, un com nosaltres?

Wilfried Wills és un polícia que mira de sobreviure enmig de l'ocupació nazi de Flandes. Atemorit per la possibilitat de ser deportat o els treballs forçats. Instal·lat en l'ambigüitat moral, fa la viu-viu. Obeix i calla. La seva ànima de poeta el té immers en uns remordiments que el corroen. Però ja se sap, "primum vivere"...Es tracta de passar desapercebut, de no significar-se i en això Voluntat, la novel·la de Jeroen Olyslaegers és una novel·la que parla de temes que tots podem comprendre perfectament perquè "la hipocresia adopta una forma diferent a cada país, va acompanyada d'una negligència culpable concreta, arrossega una ambigüitat pròpia de cada llengua materna. I després (...) cadascú calla a la seva manera particular". 

No tothom té ànima d'heroi i resulta més senzill tapar-se amb un llençol: "L'últim llençol amb què es cobreix la gent és el cilici de la seva pròpia fragilitat, del victimisme (...) amb l'esperança que quan es despertin tot hagi passat". 

Olyslaegers no parla d'oïdes, el seu avi era un nacionalista flamenc que va col·laborar amb els nazis. No se'n va penedir mai. Un llibre que gira el sentit de la culpa i el perdó. I enmig l'antisemitisme d'un país on els jueus n'eren ben presents.