Wilfried Wills, un com nosaltres?

Wilfried Wills és un polícia que mira de sobreviure enmig de l'ocupació nazi de Flandes. Atemorit per la possibilitat de ser deportat o els treballs forçats. Instal·lat en l'ambigüitat moral, fa la viu-viu. Obeix i calla. La seva ànima de poeta el té immers en uns remordiments que el corroen. Però ja se sap, "primum vivere"...Es tracta de passar desapercebut, de no significar-se i en això Voluntat, la novel·la de Jeroen Olyslaegers és una novel·la que parla de temes que tots podem comprendre perfectament perquè "la hipocresia adopta una forma diferent a cada país, va acompanyada d'una negligència culpable concreta, arrossega una ambigüitat pròpia de cada llengua materna. I després (...) cadascú calla a la seva manera particular". 

No tothom té ànima d'heroi i resulta més senzill tapar-se amb un llençol: "L'últim llençol amb què es cobreix la gent és el cilici de la seva pròpia fragilitat, del victimisme (...) amb l'esperança que quan es despertin tot hagi passat". 

Olyslaegers no parla d'oïdes, el seu avi era un nacionalista flamenc que va col·laborar amb els nazis. No se'n va penedir mai. Un llibre que gira el sentit de la culpa i el perdó. I enmig l'antisemitisme d'un país on els jueus n'eren ben presents.