L'aventura intel·lectual més important de la contemporaneïtat

No és fàcil escriure un llibre d'història i que sigui amè, que sigui llegidor... Tots hem llegit tesis doctorals que han esdevingut llibres. d'història illegibles, feixucs, sense ànima. Per això una revista exitosa com Sàpiens és feta mà a mà entre historiadors i periodistes. 

Per això té molt de mèrit un llibre com Encyclopédie. El triumfo de la razón en tiempos irracionales. Un mèrit atribuïble a Philipp Blom (Hamburg, 1970), un historiador, periodista i novel·lista que el 2004 va publicar el llibre que narra allò que el mateix Diderot va titllar com una autèntica revolució intel·lectual. El llibre ens explica les vicissituds de l'empresa i les biografies dels seus protagonistes. I ho fa, o així es percep, amb una erudició posada al servei d'una narració atractiva i eficaç. 

L'entrada "Encyclopédie"diu "l'objectiu d'una Encyclopédie és reunir tot el saber dispers a la superfície de la terra per a descriure el sistema general a les persones amb qui vivim (...) i que els nostres descendents, fent-se més il·lustrats, puguin ser més virtuosos i més feliços, de manera que no morim sense haver merescut ser part de la raça humana". Amb aquests propòsits no és d'estranyar que ben aviat li sorgissin enemics. els jesuïtes, l'alt clergat, la cort, que Diderot  defineix sense pèls a la llengua: "...on s'amaga l'ambició ociosa, el vil orgull, el desig d'enriquir-se sense treballar, una aversió a la veritat, l'afalac, la traïció, la perfídia i l'abandonament de qualsevol dedicació als assumptes públics i un profund desdeny pels deures del ciutadà". Aquesta revolució germinarà més endavant amb la del 1789 que no fou massa agraïda amb el seus precedents. 

L'Enciclopèdia fou això, una aventura intel·lectual, un contrapès a la reacció, un clam per la llibertat. Però també fou una empresa exitosa on hi arribaren a treballar un miler d'impressors, gravadors, dibuixants, enquadernadors. Un de cada cent parisencs arribaria a beneficiar-se econòmicament de l'empresa. I una empresa que genera uns profitosos guanys als editors. Es calcula que aproximadament 31 milions d'euros!

No foren pocs els entrebancs que hagué de superar. Molts i greus. L'Església, el tro, els poderosos li feren la vida impossible. Però també comptà amb aliats com el censor Malesherbes o Madame Pompadou, l'amant del rei. 

A mi m'ha cridat especialment l'atenció conèixer les biografies dels enciclopedistes. D'alguns, els més importants, ja en sabia alguna cosa: Diderot, D'Alembert, Rousseau (aquest últim amb una relació ambivalent amb l'Enciclopèdia). Però n'hi ha molts més, com Louis de Jaucourt, una peça fonamental per donar continuïtat a aquesta enorme obra. De família benestant, criat en el si d'una familia protestant que va retornar al catolicisme després de la matança de Sant Bart Bartomeu, estudia a Ginebra on es féu protestant. O Madame d'Épinay, una de les poques dones enciclopedistes,O Herr von Grimm, conegut amb el sobrenom de "tyrant lo blanc", per la afició a les pólvores blanques i els perfums. Era conegut així perquè el Tirant lo Blanc s'havia traduït al francès feia poc i havia estat molt exitosa entre la gent culta. Responsable de Correspondance litteraire, una publicació que permetrà donar a conèixer l' Encyclopédie a les principals corts europees.

Més enllà del seu valor polític i filosòfic, l'Enciclopèdia permet, com assenyala l'autor del llibre, conèixer "els costums,les eines, les idees, les aspiracions i les limitacions de l'Europa d'abans de 1789". 

La llibertat trobà uns bons servidors en els enciclopedistes. Els hi devem una gratitud immensa.Per què, com deia D'Alembert, "la barbàrie dura segles. Sembla que sigui el nostre element. La raó i el be son només episodis passatgers".