Ucraïna, una història d'un país que se n'ha sortit

El llibre de la jueva Anne Applebaum (Washington, 1964) no és un llibre qualsevol. La seva lectura esborrona i ens mou a la reflexió. Per què l'opinió pública i, especialment la d'esquerres, ha estat més contemporitzadora amb els crims de Stalin que amb els de Hitler? Amb el pas del temps i la perspectiva de la recerca que molts historiadors han fet amb rigor i independència de criteri, encara resulta més difícil d'explicar. 

La periodista Applebaum, guanyadora d'un Pulitzer, ha volgut amb Hambruna roja. La guerra de Stalin contra Ucrania explicar-nos què va ser l'Holodomor (en ucranià, hólod-fam i mor-extermini) que tingué lloc a Ucraïna entre 1931-1934 sota la planificació i execució del règim soviètic i que suposà la mort directa de tres milions nou-centes mil persones i el no naixement d'uns sis-cents mil. 

L'autora ens posa sota antecedents: la lluita per la independència d'Ucraïna poc després de la revolució bolxevic de 1917, comandada per la Rada Central (Consell Central), el menysteniment de tots els dirigents de lar evolució cap a Ucraïna que només consideraven com una província, la Rússia del sud-oest proveïdora de gra. Allò fracassà,enmig d'una guerra civil prou violenta,  però la necessitat d'aconseguir gra al preu que fos feu possible la implantació del "comunisme de guerra" que comportaren la militarització de totes les relacions econòmiques.i una virulència sense límits contra els kulaks, els camperols més acomodats. 

És cert que la declaració d'independència de 1918 de la mà de Néstor Majnó fracassà però, amb tot, fou reconeguda per les principals potències europees. I l'animadversió no només dels comunistes sinó també dels tsaristes. Foren anys de guerra, fam i de terror roig amb la creació de la txeca.que acabaren, en principi amb un armistici i, l'any 1921 amb una fam generalitzada que, a diferència del que passaria més tard, no s'amagaria i es miraria d'apaivagar. Paral·lelament es posa en funcionament la Nova Política Econòmica que modulava el procés de col·lectivització i un cert procés d'"ucraïnització". 

Allò també fracassà i una nova fam generalitzada (1928-1929) acccelarà el procés de col·lectivització del camp  que els pagesos, el sector que havia estat donant suport als moviments independentistes veien com una nova servitud. Al mateix temps es va incrementar l'exportació de grans i alimentació fora de la Unió Soviètica, agreujant la situació. Ni les amenaces ni l'extorsió van funcionar no van funcionar i les quotes de cereals imposades des de Moscú no es van complir. Només restava l'extorsió.. un procés que s'inicia el 1931. 

Paral·lelament es va anar produint una autèntica purga en el món acadèmic, editorial, educatiu i religiós  Un cas, el prestigiós Institut Pedagògic Nizhin, creat a principis del segle XIX, on havia estudiat Gogol, es tancà el museu i la seva revista i es procedir a una purga entre professors.

I arriba l'Holodomor, Fins a extrems inimaginables: canibalisme,necrofagia..Qui no s'estava morint era, per definició, sospitós d'amagar gra o menjar. Per camuflar-ho l'autoritat va falsificar o directament va fer desapareixer els censos. Stalin no veia víctimes sinó perpetradors.

Durant l'ocupació nazi es va poder començar a parlar del que havia passat. Però fou a la diàspora,a Europa, Canadà i EEUU on s'emprengueren els primers estudis i gràcies al desastre de Txernòbil de 1986, quan es van començar a qüestionar els secrets de l'Estat, la discussió es pogué fer a la mateix Ucraïna. 

El que passà a Ucraïna, en diguem genocidi (com va voler que se'n digués l'inventor del vocable, el jurista polonès Lemkin), crim contra la humanitat o acte de terror de masses és una ignominia per a tota la humanitat. 

Finalment Ucraïna ha pogut ser lliure i tot que els polítics, d'un signe o un altre, intenten una utilització partidària de l'Holodomor, finalment es coneix, es recorda i s'honoren les víctimes de la infàmia comunista soviètica. 

t