La violència del 36 i els seus antecedents. 

La violència de la Guerra Civil no es va iniciar del no res. Hi havia uns precedents i havia un context que les va fer possibles: "Les raons, les passion els odis que varen alimentar aquesta lògica no havien sorgit de cop i volta, tot i que l'imperatiu d'amic/enemic propi de la guerra va resultar brutalment crucial. Eren el fruit d'una pausada i perillosa acumulació prèvia que en aquest moment va permetre dur a terme comportaments fins aleshores més o menys pautats per la raó del poder públic i la legalitat". I a això cal afegir la crisi del parlamentarisme i l'anorreament dels règims representatius i el qüestionament dels valors liberals i pluralistes. 

Vidas truncadas. Historias de violencia en la España de 1936, editat pels historiadors Manuel Álvarez Tardio i Fernando del Rey es proposa  explicar aquesta violència per mitjà de persones concretes i situacions concretes. 

Així s'estudia el cas d'Alcalà d'Henares, la politització dels cossos de seguretat, els militars colpistes Rafael Villegas i el general Fanjul, la violència a Casp, el cas del socialista Agapito Garcia Atadell,l l'italià antifeixista Fernando de Rosa, el dirigent del Parit Republicà Radical, Rafael Salazar Alonso, el diputat agrarista Andres Maroto.

Conclouen els autors del llibre l'arribada de la democràcia,republicana, "no va estar emparada en valors liberals, amb l'obligada assumpció dels principis de la llibertat, la convivència pacífica i el respecte a la pluralitat". 

La consolidació de la democràcia no fou possible a Espanya no fou possible per tot això i, com s'ha dit sovint, perquè no es va consolidar un republicanisme centrista, cosa que li hagués correspost al Partit Republicà Radical. i, això és una reflexió personal, perquè el PSOE no va saber sortir-s'en del miratge d'una revolució que atemptava contra els valors del règim republicà i no va triar el camí reformista i de lleialtat a l'esquerra "burgesa".