Jesús Carrasco, una veu pròpia

Carrasco es va estrenar fa cosa de deu anys amb una d'aquelles obres que anomenem "rodona". Traduïda a un munt de llengües, fou portada al cinema per Benito Zambrano,"Intemperie" va  gaudir del favor del públic i de la crítica. Un mereixement més que justificat. A mi, personalment, em va captivar. 

Ara li he llegit "Llévame a casa" on, de nou, hi ha un gran tractament de la llengua i del paisatge. Un espanyol que gairebé pots tastar i un paisatge, el de Castella, sempre present encara que no tant com a "Intemperie". 

La història que ens explica Carrasco és la d'una família i, concretament, la de Juan, el fill petit que se n'ha anat a viure a Escòcia fugint d'una terra sense cap perspectiva de futur i d'una família que percep com a castradora. Però la mort del pare el fa tornar a casa com també ho fa la seva germana que viu a Barcelona. Acabada la cerimònia fúnebre, la seva germana li farà saber que la mare pateix alzheimer. Ella, que és una prestigiosa investigadora, no se'n pot fer càrrec perquè, amb el seu marit se n'ha d'anar als Estats Units. I ell, es debat entre el deure filial de quedar-se i el desig de continuar fent la seva a Escòcia. 

Conflicte generacional, les sempre complicades relacions familiars, les responsabilitats filials i l'alzheimer, aquest flagell que a tants els hi toca patir, personalitzada en la figura d'isabel, la mare que es passa les tardes passant  el rosari i, literalment, perdent el món de vista. 

Hi ha un aspecte lateral del llibre que també fa pensar: la catalanofòbia del pare envers el seu gendre, l'Andreu: "Andreu seguiría hablándoles en catalána sus nietos delante de él y eso era agravio más que suficiente para que la suya no llegara nunca una relación del todo normal. En opinión del padre, aquel muchacho demasiado rubio y demasiado alto debía abjurar de si mismo y de su lengua materna y ser rebautizado como Andrés si queria ganarse su pleno favor"-

 

 Una amenaça ben present 

Anne Applebaum és un reconeguda escriptora, guanyadora d'un Pulitzer per Gulag i autora, entre d'altres,  d'Hambruna roja, una història de l'holodomor ucraïnès. Jueva nord-amerdicana, ha estat visquent a Gran Bretanya, on ha treballat a diversos mitjans conservadors i a Polònia, on viu amb el seu marit, que va ser ministre de Defensa.

El llibre, a partir de l'experiència personal de l'autora, pretén explicar-nos el perquè de l'ascens de l'extrema dreta arreu del món: "No hi ha una explicació única, i no vull oferir aquí ni una gran teoria ni una solució universal. Peró si hi ha un tema de fons: donades les condicions adients, qualsevol societat pot donar l'esquena a la democràcia".

Applebaum ens parla d'un llibre, La trahison des clercs,"La traïció dels intel·lectuals" publicat el 1927 per Julien Benda on critica que certs intel·lectuals esdevinguin emprenedors polítics i propagandistes. El seu llibre mira de desemmascarar els nous clercs. 

Analitza, en primer lloc, el cas de Polònia, que coneix bé. Denuncia què és el partit Llei i Justícia i el partit de Viktor Orbán a Hongria i la seva campanya contra el jueu hongarès i multimilionari, George Soros, que recorda la campanya de Trump contra Obama i el seu lloc de naixement o la de Kaczynski sobre l'accident d'avió de Smolensk, on morí el seu germà. Teories conspiranoïques atractives per la seva simplesa.

Diu l'autora:"La divisió que ha destrossat Polònia s'assembla a la divisió que escindí l'Alemanya de Weimar".

Interesssants les reflexions sobre la nostàlgia: la nostàlgia reflexiva dels qui enyoren el passat i la nostàlgia restauradora que  alguns coneixen com "desesperació cultural", El ressorgiment de la nostàlgia, la decepció respecte a la meritocràcia i l'atractiu de les teories conspiratives estan present en els debats polítics sobre tot en aquelles mentalitats simplistes contràries a la complexitat."...cerquen solucions en un llenguatge polític nou que els faci sentir més segurs i protegits".

També analitza la figura, caústicament,  d'en Johnson i la campanya  del Brexit, l'ús de les xarxes socials com una de les claus de l'èxit de Vox (aquí, amb unes reflexions discutibles sobre el "separatisme català"), el fenomen Trump i la seva  victòria que s'explica en part per aquells que pensen que en el fons, la democràcia i l'autoritarisme són equivalents moralment. També reflexiona sobre què és la nació avui en dia. Applebaum acaba esmentant el novel·lista italià Silone: cal obrir-nos camí enmig de la nit sense tenir cap certesa si arribarem o no a la nostra destinació. Triant bé els companys.

Un gran llibre inspirador.