Una mirada al món jueu 

Roth és, probablement, un dels escriptors centreeuropeus  més rellevants  del segle XX. Una de les obres que li permeten aquesta distinció és La marxa Rabetzky, reeditada fa poc per l'Editorial L'Avenç. Ens hem de felicitar perquè, de mica en mica, la seva obra es va traduint al català. 

Jueus errants, traduïda magistralment per Pilar Estelrich, recentment traspassada, es va publicar el 1927. se centra en l'anàlisi dels Ostjüde, els jueus de l'Est. La seva mirada sovint focalitzada en les coses petites ni és complaent ni deixa de ser quan s'escau,  càustica. Però sempre des de, no podria ser d'una altra manera,  qui se sent part d'una comunitat ètnica i cultural. 

Roth busca el detall, la proximitat, "l'atenció a les coses i les persones senzilles" especialment del món hassídic, del món del judaisme de l'Europa oriental. 

Diu Roth , en l'últim capítol del llibre: "(...)amb la generació que ara va creixent dins les Joventuts Hitlerianes no podran viure experiències satisfactòries ni els jueus, ni els cristians, ni els europeus conscientment cultes". Roth, recordem que el llibre es publica el 1927, va saber copsar el significat del nazisme i el seu projecte de barbàrie i anorreament de la cultura europea. No calia ser un profeta però molts dels contemporanis de Roth es van negar a admetre la realitat que s'anava covant. L'autor de La marxa Rabetsky era un gran narrador com també fou un gran cronista del món que li va tocar viure. 

La vida de Roth, nascut a la regió de Galítsia -avui UcraÏna- plena de vicissituds i amargors acabà
a París, pobre i alcoholitzat. La seva obra perdura i perdurarà mentre hi hagi gent interessada per la literatura i per la condició humana. 

Treure de l'oblit, recuperar per a la nostra història.

Una de les funcions que té encomanada la Fundació Josep Irla és fer justícia a tot un munt de personalitats d'ERC que el pas del temps potser ha anat arraconant. És una comesa que, amb més o menys encert, ha anat fent durant un munt d'any encarregant a historiadors o persones interessades per  les persones  biografiades. I aquí cal recordar que ERC fou la força hegemònica durant la República, la Guerra Civil i l'organització amb més implantació durant el llarg exili. 

Aquests dies he llegit la biografia que Àlvar Llobet ha fet de Joan Sauret, balaguerí com Sauret. Tot i que Llobet no és historiador de professió -és llicenciat en Història de l'Art- ha fet una biografia rigorosa que vindica tota una vida dedicada al partit. 

Nascut de pares pagesos, de ben jove se'n va a l'Argentina a fer fortuna i on entra en contacte amb la revista Ressorgiment, una de les més longeves editades a l'exili. Aquest  contacte aprofundirà el seu nacionalisme. La mort del seu pare precipitarà el seu retorn a Balaguer on fundarà la revista comarcal Pla i Muntanya i el Centre Català Republicà. Membre fundador d'ERC, diputat al Parlament i, alhora, periodista de La Humanitat, dins el partit ocupa un paper allunyat d'extremismes, tant és així que durant els fets d'Octubre, no se suma, de Balaguer estant, a la proclamació de la República Federal. Ocupà diversos llocs de responsabilitat durant el govern Companys i, com molts dels seus companys, hagué d'exiliar-se. Fidel col·laborador de Josep Tarradellas, mantingué durant l'exili un paper "legalista", contrari a Pi i Sunyer i el seu "autodeterminista" Consell Nacional Català. Escollit Tarradellas president de la Generalitat, el substituirà a la secretaria general d'ERC. Els dos mantingueren una confrontació que duraria anys i panys: des de1954 a 1976.

Mantingué una clara vocació europeista, defensà l'autonomia del partit davant els afanys de protagonisme de Tarradellas i facilità el traspàs de la legitimitat d'ERC des de l'exili, que ell representava, a l'interior, protagonitzat per Heribert Barrera. 

Amb la mort de la seva dona i la seva àmplia família inserida del tot a França, decidí venir a Balaguer a morir, Destaquem la publicació al 1979 de L'exili polític català, un llibre interessant per saber què fou l'exili. 

Un llibre, el d'Àlvar Llobet, que fa justícia a un home al servei del republicanisme federal i del país.