Treure de l'oblit, recuperar per a la nostra història.
Una de les funcions que té encomanada la Fundació Josep Irla és fer justícia a tot un munt de personalitats d'ERC que el pas del temps potser ha anat arraconant. És una comesa que, amb més o menys encert, ha anat fent durant un munt d'any encarregant a historiadors o persones interessades per les persones biografiades. I aquí cal recordar que ERC fou la força hegemònica durant la República, la Guerra Civil i l'organització amb més implantació durant el llarg exili.
Aquests dies he llegit la biografia que Àlvar Llobet ha fet de Joan Sauret, balaguerí com Sauret. Tot i que Llobet no és historiador de professió -és llicenciat en Història de l'Art- ha fet una biografia rigorosa que vindica tota una vida dedicada al partit.
Nascut de pares pagesos, de ben jove se'n va a l'Argentina a fer fortuna i on entra en contacte amb la revista Ressorgiment, una de les més longeves editades a l'exili. Aquest contacte aprofundirà el seu nacionalisme. La mort del seu pare precipitarà el seu retorn a Balaguer on fundarà la revista comarcal Pla i Muntanya i el Centre Català Republicà. Membre fundador d'ERC, diputat al Parlament i, alhora, periodista de La Humanitat, dins el partit ocupa un paper allunyat d'extremismes, tant és així que durant els fets d'Octubre, no se suma, de Balaguer estant, a la proclamació de la República Federal. Ocupà diversos llocs de responsabilitat durant el govern Companys i, com molts dels seus companys, hagué d'exiliar-se. Fidel col·laborador de Josep Tarradellas, mantingué durant l'exili un paper "legalista", contrari a Pi i Sunyer i el seu "autodeterminista" Consell Nacional Català. Escollit Tarradellas president de la Generalitat, el substituirà a la secretaria general d'ERC. Els dos mantingueren una confrontació que duraria anys i panys: des de1954 a 1976.
Mantingué una clara vocació europeista, defensà l'autonomia del partit davant els afanys de protagonisme de Tarradellas i facilità el traspàs de la legitimitat d'ERC des de l'exili, que ell representava, a l'interior, protagonitzat per Heribert Barrera.
Amb la mort de la seva dona i la seva àmplia família inserida del tot a França, decidí venir a Balaguer a morir, Destaquem la publicació al 1979 de L'exili polític català, un llibre interessant per saber què fou l'exili.
Un llibre, el d'Àlvar Llobet, que fa justícia a un home al servei del republicanisme federal i del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada