La vigília del dia internacional en Memòria de les víctimes de la Shoah (que es commemora el 27 de gener, el dia que l'exèrcit soviètic va alliberar Auschwitz), el bisbe de Cracòvia, població propera a aquest camp, Tadeusz Pieronek, ha fet unes declaracions al portal tradicionalista catòlic Pontifex.Roma.it on, entre d'altres coses, afirma que la Shoah és una apropiació jueva amb finalitats propagandístiques afavorida gràcies a la premsa "perquè -els jueus- tenen poderosos mitjans financers, un enorme poder i el suport dels Estats Units. Això afavoreix -segons el bisbe- una certa arrogància que trobo insuportable".
Insuportable. Insuportable és el tuf antisemita d'aquestes declaracions. Tan insuportable que aquestes han desaparegut del portal poques hores després de ser-hi penjades.
L'església catòlica hauria de reconèixer la seva part de culpa en l'holocaust.
A la pel·lícula de Claude Lanzmann, Shoah, l'historiador americà d'origen austríac, Raul Hilberg explica com els nazis no varen introduir res de nou en la persecució dels jueus si exceptuem la "Solució Final"; una llarguíssima tradició catòlica els precedia. En els últims temps, tant durant el pontificat de Wojtyla com en el de Benet XVI, semblava que s'havien produït símptomes esperançadors en aquest sentit de mirar de donar un nou horitzó a les relacions entre l'Església catòlica i els jueus. Però tot indica que l'antisemitisme polonès, tan arrelat, és immune a qualsevol correcció.
Les declaracions del bisbe de Cracòvia coincidien amb l'advertiment de l'Agència Jueva en el sentit que el 2009 ha estat l'any amb més accions antisemites des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Catalunya no és aliena a aquesta situació, ans al contrari. La judeofòbia no només és patrimoni d'una certa dreta; l'esquerra, certa esquerra, la més doctrinària, també en va plena.
dijous, 28 de gener del 2010
diumenge, 24 de gener del 2010
A propòsit del beat Samsó
Ahir l'Església catòlica celebrava festa grossa: la beatificació de Josep Samsó i Elias, assassinat l'u de setembre de 1936. Ell i 1540 sacerdots seculars i 896 religiosos perderen la vida a Catalunya víctimes de la persecució religiosa durant la guerra civil. Mereixen per part dels qui professen la fe catòlica un reconeixement. Fossin o no detractors de la República, també en són mereixedors pel conjunt de la població.
L'acte d'ahir a la parròquia de Santa Maria de Mataró tingué una clara voluntat conciliadora, com era de menester: "El màrtir cristià és un testimoni de la vida, i no de la mort" (Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les causes dels Sants); "L'Església dels màrtirs (...) posa sempre en relleu el missatge testimonial de perdó i reconciliació" (Lluís Martínez Sistach, cardenal de Barcelona).
Contrasta aquesta beatificació amb l'actitud d'alguns que es diuen valedors de l'església que atien l'odi i la confrontació. Per exemple, ahir mateix Intereconomia tv oferia un programa a propòsit de l'exhumació de les restes que es troben a les fosses de Camuñas, exhumació promoguda per l'arquebisbat de Toledo. No s'hi va escoltar ni una al·lusió a la reconciliació, ans el contrari era una vindicació als "caiguts del bàndol 'nacional'".
Acabo recomanant la lectura d'un article d'en Joan Bada: "Religió i memòria. La controvèrsia de la Guerra Civil: els màrtirs i la llei". El trobareu en l'últim número de la revista Trípodos. Una ponderada visió del paper de la memòria per als catòlics a càrrec d'un prestigiós historiador i teòleg.
L'acte d'ahir a la parròquia de Santa Maria de Mataró tingué una clara voluntat conciliadora, com era de menester: "El màrtir cristià és un testimoni de la vida, i no de la mort" (Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les causes dels Sants); "L'Església dels màrtirs (...) posa sempre en relleu el missatge testimonial de perdó i reconciliació" (Lluís Martínez Sistach, cardenal de Barcelona).
Contrasta aquesta beatificació amb l'actitud d'alguns que es diuen valedors de l'església que atien l'odi i la confrontació. Per exemple, ahir mateix Intereconomia tv oferia un programa a propòsit de l'exhumació de les restes que es troben a les fosses de Camuñas, exhumació promoguda per l'arquebisbat de Toledo. No s'hi va escoltar ni una al·lusió a la reconciliació, ans el contrari era una vindicació als "caiguts del bàndol 'nacional'".
Acabo recomanant la lectura d'un article d'en Joan Bada: "Religió i memòria. La controvèrsia de la Guerra Civil: els màrtirs i la llei". El trobareu en l'últim número de la revista Trípodos. Una ponderada visió del paper de la memòria per als catòlics a càrrec d'un prestigiós historiador i teòleg.
diumenge, 17 de gener del 2010
Josep Maria Cadena
Per raons de feina, pels volts de Nadal he tingut l'ocasió de parlar una estona amb el periodista Josep Maria Cadena. Una agradablíssima experiència. Conversador brillant, faceciós, la seva mordacitat sempre té per límit el bon gust i la prudència. Com a periodista el podeu seguir a les pàgines de crítica d'art d'El Periódico i a les ones de Ràdio 4 on col·labora com a tertulià.
El seu catalanisme és incompatible amb l'estridència, la desqualificació o la poca-soltada. Lluny, per tant, de les proclames estrafolàries i la patètica voluntat de cleda d'alguns.
Abans d'acomiadar-nos, em va lliurar una nadala que reprodueix uns versos d'en Josep Maria Folch i Torres: "De la victòria n'és fermança / la fe i l'amor que ens han alçat. / Dau-nos, Sant Jordi, vostra llança / i ens guanyarem la llibertat". Que així sigui.
El seu catalanisme és incompatible amb l'estridència, la desqualificació o la poca-soltada. Lluny, per tant, de les proclames estrafolàries i la patètica voluntat de cleda d'alguns.
Abans d'acomiadar-nos, em va lliurar una nadala que reprodueix uns versos d'en Josep Maria Folch i Torres: "De la victòria n'és fermança / la fe i l'amor que ens han alçat. / Dau-nos, Sant Jordi, vostra llança / i ens guanyarem la llibertat". Que així sigui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)