Ahir l'Església catòlica celebrava festa grossa: la beatificació de Josep Samsó i Elias, assassinat l'u de setembre de 1936. Ell i 1540 sacerdots seculars i 896 religiosos perderen la vida a Catalunya víctimes de la persecució religiosa durant la guerra civil. Mereixen per part dels qui professen la fe catòlica un reconeixement. Fossin o no detractors de la República, també en són mereixedors pel conjunt de la població.
L'acte d'ahir a la parròquia de Santa Maria de Mataró tingué una clara voluntat conciliadora, com era de menester: "El màrtir cristià és un testimoni de la vida, i no de la mort" (Angelo Amato, prefecte de la Congregació per les causes dels Sants); "L'Església dels màrtirs (...) posa sempre en relleu el missatge testimonial de perdó i reconciliació" (Lluís Martínez Sistach, cardenal de Barcelona).
Contrasta aquesta beatificació amb l'actitud d'alguns que es diuen valedors de l'església que atien l'odi i la confrontació. Per exemple, ahir mateix Intereconomia tv oferia un programa a propòsit de l'exhumació de les restes que es troben a les fosses de Camuñas, exhumació promoguda per l'arquebisbat de Toledo. No s'hi va escoltar ni una al·lusió a la reconciliació, ans el contrari era una vindicació als "caiguts del bàndol 'nacional'".
Acabo recomanant la lectura d'un article d'en Joan Bada: "Religió i memòria. La controvèrsia de la Guerra Civil: els màrtirs i la llei". El trobareu en l'últim número de la revista Trípodos. Una ponderada visió del paper de la memòria per als catòlics a càrrec d'un prestigiós historiador i teòleg.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada