174517

És el número que portava tatuat a l'avantbraç Primo Levi a Auschwitz. Levi és un dels grans escriptors del segle XX. No només d'allò que s'ha convingut a anomenar literatura concentracionària. Certament l'impuls primigeni que el mena a escriure és el de lluitar contra l'oblit, contra el risc del silenci, contra "la vaga moral que fou instaurada pel feixisme". A Vivir para contar. Escribir tras Auschwitz, recull d'alguns dels articles de Levi, recentment editats per l'editorial Alpha Decay, sens fa present aquest imperatiu vital de donar testimoni de l'horror: "qualsevol home civilitzat ha de saber que Auschwitz va existir i conèixer què s'hi va perpetrar: si comprendre és impossible, conèixer és necessari".
Aquest recull d'articles, que va precedit d'un prefaci d' Arnold I. Davidson, podria ser un bon material per als professors que vulguin introduir el tema de l'Holocaust a classe i, encara més, per saber percebre"la serietat de la divergència entre la veritat i la mentida".
Sortosament podem llegir les obres més significatives de Primo Levi en la nostra llengua. Fa relativament poc es van editar tots els Contes de Levi a Edicions 62 que ja havia editat la trilogia sobre la seva experiència al camp d'Auschwitz: Si això és un home, La treva i Els enfonsats i els salvats.
En espanyol podem trobar l'obra poètica completa del torinès en edició bilingüe (italià/espanyol) a l'editorial especialitzada en poesia contemporània, La Poesía, señor hidalgo i una magnífica biografia a cura de Ian Thomson a Belacqua.
Poc abans de treure's la vida, Levi havia comentat "hi ha Auschwitz i hi ha Déu, però jo no trobo la solució per a aquest dilema". Si llegim avui Levi hi trobarem la vilesa i la grandesa de l'ésser humà. Enfortir allò de noble i de sagrat que hi ha en la humanitat i reduir al no-res la misèria moral que també ens acompanya a tots i a cadascun de nosaltres. El dilema s'ha de resoldre a favor de la bondat, de la grandesa que conté la nostra condició humana.

El món de Joan Ferrer

Haig de reconèixer que abans de llegir El món de Joan Ferrer en sabia ben poca cosa d'en Cèsar-August Jordana. Recordava, vagament, un llibret de la col·lecció popular Barcino, El català i el castellà comparats, llibre que vaig fer servir en la meva època d'estudiant de català. L'entusiasme del crític literari Julià Guillamon per la novel·la -segons ell la novel·la més important sorgida arran de l'experiència de l'exili i la guerra conjuntament amb La Plaça del Diamant i Incerta glòria- em va endur a llegir el llibre. Una experiència del tot gratificant. Editada molts anys després de la mort d'en Jordana per l'Editorial Proa, és ara, de la mà d'Edicions de 1984 que arriba de nou als lectors catalans. Aparentment es tracta d'explicar-nos la vida d'un exiliat català a Buenos Aires que se'n surt com pot treballant com a lector i traductor per a l'editorial Andina -de fet, la famosa editorial Sudamericana d'Antoni López Llausàs. Però tal com apunta l'estudiosa Maria Campillo en el pròleg del llibre i en un article aparegut a l'últim número de la revista Quaderns. Revista de traducció, es tracta de molt més que això: és un intent "d'abraçar, a través del prisma dels sentits i de les passions humanes, la totalitat de l'experiència individual i de les lleis universals que la regeixen".
Val la pena llegir Jordana. Jo, si més no, m'apunto a llegir un altre llibre d'ell que aplega articles de guerra publicats al setmanari Meridià: Barcelona 1938. La veu de les sirenes