174517

És el número que portava tatuat a l'avantbraç Primo Levi a Auschwitz. Levi és un dels grans escriptors del segle XX. No només d'allò que s'ha convingut a anomenar literatura concentracionària. Certament l'impuls primigeni que el mena a escriure és el de lluitar contra l'oblit, contra el risc del silenci, contra "la vaga moral que fou instaurada pel feixisme". A Vivir para contar. Escribir tras Auschwitz, recull d'alguns dels articles de Levi, recentment editats per l'editorial Alpha Decay, sens fa present aquest imperatiu vital de donar testimoni de l'horror: "qualsevol home civilitzat ha de saber que Auschwitz va existir i conèixer què s'hi va perpetrar: si comprendre és impossible, conèixer és necessari".
Aquest recull d'articles, que va precedit d'un prefaci d' Arnold I. Davidson, podria ser un bon material per als professors que vulguin introduir el tema de l'Holocaust a classe i, encara més, per saber percebre"la serietat de la divergència entre la veritat i la mentida".
Sortosament podem llegir les obres més significatives de Primo Levi en la nostra llengua. Fa relativament poc es van editar tots els Contes de Levi a Edicions 62 que ja havia editat la trilogia sobre la seva experiència al camp d'Auschwitz: Si això és un home, La treva i Els enfonsats i els salvats.
En espanyol podem trobar l'obra poètica completa del torinès en edició bilingüe (italià/espanyol) a l'editorial especialitzada en poesia contemporània, La Poesía, señor hidalgo i una magnífica biografia a cura de Ian Thomson a Belacqua.
Poc abans de treure's la vida, Levi havia comentat "hi ha Auschwitz i hi ha Déu, però jo no trobo la solució per a aquest dilema". Si llegim avui Levi hi trobarem la vilesa i la grandesa de l'ésser humà. Enfortir allò de noble i de sagrat que hi ha en la humanitat i reduir al no-res la misèria moral que també ens acompanya a tots i a cadascun de nosaltres. El dilema s'ha de resoldre a favor de la bondat, de la grandesa que conté la nostra condició humana.