Xuan Bello ha estat aquests dies entre nosaltres. Es tractava de promocionar La neu i altres complements circumstancials, el darrer llibre que li ha publicat Adesiara, gràcies a Jordi Raventós, que no fa tant ja féu possible l'aparició d' Història universal de Paniceiros, probablement el llibre pel qual és més conegut. (Podeu visionar l'entrevista que li féu Emili Manzano a "L'hora del lector", en la seva edició correponent al 26 de març)
Què en sabem de l'Astúries d'avui? A mi Astúries m'evoca, d'entrada, la revolució d'octubre de 1934, la "Vetusta" de Clarín, la sidra i aquest pilot tan malcarat, Fernando Alonso. Poca cosa, oi? Però avui Astúries lliura un combat per l'oficialitat de la seva llengua i per sortir d'una letargia que l'aclapara que ens hauria, si més no, d'interessar. L'asturià possiblement coneix un renaixement com a llengua literària i un dels seus màxims exponent és Bello, un gran escriptor i un home compromès: "Astúries, si no hi posem remei, s'acaba. Amb una societat corrupta, i amb ganes de corrompre's, que ni tan sols té força ni intel·ligència per a salvar la pròpia llengua, anem d'una banda a l'altra a empentes i rodolons, somnàmbuls, intuint possibles finals".
Aquests dies Bello ha sopat amb el líder d'Esquerra, Joan Puigcercós. Espero que n'hagi sortit alguna cosa més que una xerrada més o menys afable.
diumenge, 28 de març del 2010
dimarts, 9 de març del 2010
Fer-se escoltar
Tot i que no sóc un melòman, haig de confessar que de mica en mica li he agafat plaer a això d'escoltar música. Aquest diumenge passat vaig anar al CaixaFòrum. Hi actuava Trevor Pinnock, un dels clavecinistes i directors més destacats en el camp de la música barroca interpretada amb criteris històrics i instruments originals. D'ell he escoltat sovint a casa les gravacions de Bach amb The English Concert, l'orquestra que fundà i dirigí.
El recital del diumenge es basava amb un repertori de peces per a clavicèmbal que incloïa Bach, Froberger, Couperin i Rameau. Una vetllada més que satisfactòria.
Amb tot, que una personalitat del prestigi de Pinnock hagi de parar en sec la seva interpretació per cridar l'atenció a un públic que estossegava sense cap dissimul no deixa de ser desalentador. A un concert no s'hi ha d'anar amb una actitud reverencial però sí amb voluntat d'escoltar amb atenció. Una atenció que implica silenci. A partir d'aquest toc d'atenció, el silenci entre el públic fou absolut i l'ovació final, merescuda i llarga
El recital del diumenge es basava amb un repertori de peces per a clavicèmbal que incloïa Bach, Froberger, Couperin i Rameau. Una vetllada més que satisfactòria.
Amb tot, que una personalitat del prestigi de Pinnock hagi de parar en sec la seva interpretació per cridar l'atenció a un públic que estossegava sense cap dissimul no deixa de ser desalentador. A un concert no s'hi ha d'anar amb una actitud reverencial però sí amb voluntat d'escoltar amb atenció. Una atenció que implica silenci. A partir d'aquest toc d'atenció, el silenci entre el públic fou absolut i l'ovació final, merescuda i llarga
dilluns, 1 de març del 2010
Toros
Avui El Periódico publica un article ben galdós que porta per títol "El PSC desagreuja el món del toro després de l'estocada del Parlament". Un titular molt de l'estil d'aquest diari que, conjuntament amb La Vanguardia han obviat qualsevol mena d'informació sobre la consulta del 28 de febrer i que avui, com si estiguessin moguts per un ressort que es dispara automàticament, blasmen la poca participació que la convocatòria ha suscitat entre la població.
Però tornem a la notícia. Sis diputats del PSC -el nom amb que el PSOE es coneix a Catalunya-, han anat a Salamanca convidats pel secretari general del PSOE a Castella i Lleó per conèixer les conseqüències de la prohibició de la "fiesta". La foto que il·lustra l'article ens mostra uns diputats que s'ho passen d'allò més bé.
El lobby taurí bé que s'hauria pogut estalviar aquestes vacances pagades. Com se sap els socialistes no tindran llibertat de vot en aquests qüestió; hi votaran en contra. El diputat del PSC, David Pérez, un dels agraciats en aquest cap de setmana salmantí, conjuntament amb els diputats al Parlament de Catalunya David Pérez i Jordi Tenadas i els diputats al Congrés de Madrid, Alex Sanchez, Meritxell Batet i Daniel Fernández, ha afirmat que "l'abolició seria un cop a un estil de vida, a un paisatge sostenible...". Commovedor.
Des del catalanisme progressista, ideologia que segons sembla és on s'adscriu el PSC, fa anys i panys que es demana l'abolició de la "fiesta". Valentí Almirall en un article publicat a El Estado Catalán el 1873 deia: "¿Cuándo se acabarán en España las corridas de toros? ¿Cuándo dejará nuestro pueblo de dejarse llevar a ese espectáculo, inventado en aquellos tiempos en que se le quería embrutecer para dominarle? ¿Cuándo sabremos evitar que los extranjeros vengan a España a presenciar espectáculos en que se derrama sangre? !Ojalá que la nueva república pueda ostentar entre sus timbres el haber contribuido a la extinción de las corridas de toros!
Ara Catalunya pot acabar amb les curses de braus. Tan de bo sigui així!
Però tornem a la notícia. Sis diputats del PSC -el nom amb que el PSOE es coneix a Catalunya-, han anat a Salamanca convidats pel secretari general del PSOE a Castella i Lleó per conèixer les conseqüències de la prohibició de la "fiesta". La foto que il·lustra l'article ens mostra uns diputats que s'ho passen d'allò més bé.
El lobby taurí bé que s'hauria pogut estalviar aquestes vacances pagades. Com se sap els socialistes no tindran llibertat de vot en aquests qüestió; hi votaran en contra. El diputat del PSC, David Pérez, un dels agraciats en aquest cap de setmana salmantí, conjuntament amb els diputats al Parlament de Catalunya David Pérez i Jordi Tenadas i els diputats al Congrés de Madrid, Alex Sanchez, Meritxell Batet i Daniel Fernández, ha afirmat que "l'abolició seria un cop a un estil de vida, a un paisatge sostenible...". Commovedor.
Des del catalanisme progressista, ideologia que segons sembla és on s'adscriu el PSC, fa anys i panys que es demana l'abolició de la "fiesta". Valentí Almirall en un article publicat a El Estado Catalán el 1873 deia: "¿Cuándo se acabarán en España las corridas de toros? ¿Cuándo dejará nuestro pueblo de dejarse llevar a ese espectáculo, inventado en aquellos tiempos en que se le quería embrutecer para dominarle? ¿Cuándo sabremos evitar que los extranjeros vengan a España a presenciar espectáculos en que se derrama sangre? !Ojalá que la nueva república pueda ostentar entre sus timbres el haber contribuido a la extinción de las corridas de toros!
Ara Catalunya pot acabar amb les curses de braus. Tan de bo sigui així!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)