Xuan Bello

Xuan Bello ha estat aquests dies entre nosaltres. Es tractava de promocionar La neu i altres complements circumstancials, el darrer llibre que li ha publicat Adesiara, gràcies a Jordi Raventós, que no fa tant ja féu possible l'aparició d' Història universal de Paniceiros, probablement el llibre pel qual és més conegut. (Podeu visionar l'entrevista que li féu Emili Manzano a "L'hora del lector", en la seva edició correponent al 26 de març)


Què en sabem de l'Astúries d'avui? A mi Astúries m'evoca, d'entrada, la revolució d'octubre de 1934, la "Vetusta" de Clarín, la sidra i aquest pilot tan malcarat, Fernando Alonso. Poca cosa, oi? Però avui Astúries lliura un combat per l'oficialitat de la seva llengua i per sortir d'una letargia que l'aclapara que ens hauria, si més no, d'interessar. L'asturià possiblement coneix un renaixement com a llengua literària i un dels seus màxims exponent és Bello, un gran escriptor i un home compromès: "Astúries, si no hi posem remei, s'acaba. Amb una societat corrupta, i amb ganes de corrompre's, que ni tan sols té força ni intel·ligència per a salvar la pròpia llengua, anem d'una banda a l'altra a empentes i rodolons, somnàmbuls, intuint possibles finals".


Aquests dies Bello ha sopat amb el líder d'Esquerra, Joan Puigcercós. Espero que n'hagi sortit alguna cosa més que una xerrada més o menys afable.