Tot i que no sóc un melòman, haig de confessar que de mica en mica li he agafat plaer a això d'escoltar música. Aquest diumenge passat vaig anar al CaixaFòrum. Hi actuava Trevor Pinnock, un dels clavecinistes i directors més destacats en el camp de la música barroca interpretada amb criteris històrics i instruments originals. D'ell he escoltat sovint a casa les gravacions de Bach amb The English Concert, l'orquestra que fundà i dirigí.
El recital del diumenge es basava amb un repertori de peces per a clavicèmbal que incloïa Bach, Froberger, Couperin i Rameau. Una vetllada més que satisfactòria.
Amb tot, que una personalitat del prestigi de Pinnock hagi de parar en sec la seva interpretació per cridar l'atenció a un públic que estossegava sense cap dissimul no deixa de ser desalentador. A un concert no s'hi ha d'anar amb una actitud reverencial però sí amb voluntat d'escoltar amb atenció. Una atenció que implica silenci. A partir d'aquest toc d'atenció, el silenci entre el públic fou absolut i l'ovació final, merescuda i llarga
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada