dimecres, 2 d’abril del 2014

Gardel i nosaltres


Aquests dies ha passat per Barcelona el cineasta uruguaià Ricardo Casas per presentar el documental "El padre de Gardel". Segons ell, el pare d'en Carlos Gardel fou el coronel Carlos Escayola, tot una peça, aquest militar uruguaià!, que, a la seva vegada, era fill del sabadellenc establert a l'Uruguai, Joan Escayola. 

Sobre qui va ser el pare d'en Gardel corren versions per a tots els gustos. Si fem cas a aquesta "via catalana", Gardel seria "fill il·legítim" d'Escayola i, per extensió, li podríem atribuir la condició de català.

El que sí que sabem de Gardel és que era un gran aficionat del Barça i amic personal del mític Samitier. . Tant és així que va adaptar un tango, "Patadura" (1929) amb motiu d'una gira que el Barça realitzà per Argentina i l'Uruguai l'any 1928.


Diuen els entesos que Barcelona va ser  una de les capitals internacionals del tango.  No ho sé, però el que sí que recordo és a la meva mare cantarellejant algun tango, d'aquells de "rompe y rasga" o explicant-me com la seva germana havia anat a París de viatge de noces per escoltar en Gardel. Estarien contentes de saber que l'autor de "La Cumparsita" era, gairebé, un compatriota...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada