dimecres, 4 de maig del 2016



Persianes avall


Ha tancat la pastisseria "La Colmena" de Gràcia http://www.pastisserialacolmena.com/ com a conseqüència de la la Llei d'arredament urbà.  I em sap eu perquè és un lloc que relaciono amb la meva infància i amb el costum de cada diumenge d'anar a comprar el tortell de nata o el braç de gitano....per no parlar dels torrons de Nadal o aquells caramels que et quedaven enganxats als queixals per molt que els rosseguessis. 

Recordo els diumenges amb el pare, quan passaven pel mostrador de  la pastisseria a buscar el tortell de nata, Un cop triat i embolicat amb un cordillet, el depenent et donava una nota amb el preu i, a tocar de la porta, un senyor ja gran, et cobrava darrera d'una petita taula. Sempre et trobaves els mateixos veïns, sovint amb La Vanguardia sota el braç. Tot molt previsible i "burgès". I tan agradable! Entrar a la pastisseria era deixar-se amarar per les aromes de tots els dolços haguts i per haver, per aquella tebior que arribava de l'obrador...

Encara resta la casa mare, a la plaça de l'Àngel. Per quant detemps? Vés a saber. Per molt emblemàtic que sigui l'establiment ningú li assegura la continuïtat. Això de Barcelona cada vegada pinta pitjor i no sembla que l'administració Colau li preocupi ni poc ni gens. Fa temps vaig llegir un article de Josep Maria Espinàs que parlava de les cafeteries i pastisseries històriques de Viena, de l'orgull ciutadà per la seva continuïtat, de la seva condició de senyals d'identitat...Potser això és el que ens separa d'un cert concepte de civilització.

Com en Charlton Heston a "El planeta de los simios", crido: "Yo os maldigo a todos!". 


"La Colmena" del carrer Gran de Gràcia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada