Pujol revisitat

Per un llibre com El llarg procés. Cultura i política a la Catalunya contemporània (1937-2014) res hagués estat tan nociu com passar desapercebut. No ha estat així, molts han vist en el treball de Jordi Amat una obra d'aquelles que aguantaran el pas del temps perquè ens dóna claus per entendre i interpretar el nostre passat més immediat. D'altres n'han estat molt crítics: "un aplec d'articles mal cosits" (Francesc Vilanova, Serra d'Or, oct. 2015) o "llarg i súbtil pàmflet" (Jordi Manent, Revista de Catalunya, oct, nov, des 2015). 

Jordi Amat  mira de respondre allò que a l'últim número de L'Avenç Josep Maria Muñoz formula de forma molt clara: Com hem arribat fins aquí?

La resposta per ell és molt clara: pel conflicte secular entre catalanisme i espanyolisme, pel ·"recent i calamitós procés estatuari" i, aquí l'autor hi posa tot l'èmfasi, per "les dues dècades llargues! del nacionalisme governant la Generalitat -un lideratge solidíssim- i els marcs mentals que (...) va poder implementar a un sector molt important de la ciutadania". 

Afirma Amat, i amb això és facil coincidir amb ell. que "Pujol ha estat el president més important de tota la Catalunya moderna". Però el llibre no és, de ni bon tros, un enèssim intent de passar comptes amb el pujolisme, des d'un catalanisme d'esquerres contrari al procés independentista, des d'una "orfenesa" d'un passat sense hereus, el del "maragallisme".

Com apunta Ernest Alòs a El Periódico, El llarg procés "no és un argumentari per confirmar conviccions".

Jordi Amat, nét d'un col·laborador de Destino, Manuel Amat, deixeble de Jordi Gràcia i columnista de La Vanguardia, té un especial interès en denunciar els usos espuris del passat

però presentar l'actual independentisme com una extensió lógica del pujolisme" em sembla un error així com presentar el pujolisme con un nacionalisme  integrista, una simplicació pueril. 

El llibre explica molt bé el trànsit de l'hegemonia en el món del catalanisme, des del catalanisme progressista al pujolisme durant els anys seixanta, les operacions de Cambó per trobar un àmbit d'actuació dins el franquisme, les poc exemplars vides d'alguns que van passar del catalanisme a la denúncia de "falses rutes"...

L'afany d'Amat per donar una visió global dels catalanismes durant el franquisme i la Transició em sembla molt encomiable però és una tasca massa ambciosa per resoldre-la només a partir d'aquestes 360 pàgines. Amb tot  El llarg procés és un llibre no cojuntural, com tants d'altres, penso que continuarà tenint interès durant molts anys.