La nació 

La nació no és com el dinosaure d'Augusto Monterroso, una realitat preexistent des de principi dels temps. És una construcció històrica. I en la seva fesomia actual, data de fa poc. 

L'historiador espanyol José Alvarez Junco va escriure Mater Dolorosa. La idea de España en el siglo XIX ja fa una pila d'anys, concretament el 2001, una obra que fou reconeguda immediatment per l'stablishment, concretament, pel Ministeri de Cultura i la Real Academia de la Lengua. I, òbviament, per El País que el va qualificar com "uno de los  más extraordinarios libros de historia publicados en los últimos lustros".

Ho és, entre d'altres coses, perquè no n'hi ha molts que hagin esbrinat com neix la nació moderna, en aquest cas, l'espanyola. I perquè aquesta comesa no és senzilla: "definir el yo nacional, el "nosotros" básico que ha de ser sujeto de tan importantes derechos y deberes políticos, no és una operación transparente ni explícita". I perquè els primers interessats en negar aquesta construcció nacional, aquesta invenció, "la comunitat imaginada" ,són els nacionalistes. 

És durant el segle XIX quan es forja la nació espanyola (de fet, el terme nacionalisme apareix per primera vegada el 1798 a Memòries per a servir a la història del jacobinime de la mà de l'abat Barruel). I aquest llibre analitza com els liberals, els primer en intentar-ho, van fracassar. i com la iniciativa la prengueren, a contracor, els conservadors. el nacional-catolicisme. 

Llegint el llibre, tan interessant i tan ple d'aportacions, s'hi veu com a l'autor li dol que aquell nacionalisme no reeixís del tot. L'autor aprofita sempre que pot per assenyalar la contribució catalana a la construcció de la nació espanyola, de Jaume Balmes a Milà i Fontanals, d'Antoni Capmany a Felip Pedrell...

Després de subratllar l'èxit limitat del nacionalisme espanyol, que transcorre paral·lel al dels "nacionalismes perifèrics", l'autor s'apunta al "patriotisme constitucional", el mateix que avui ens nega el nostre dret a decidir el futur de la nostra nació.