Literatura sarda, literatura

La culpa la tenen dos asturians: Gregorio Morán, i les seves "Sabatinas intempestivas" i Francisco Alvarez que, a través de l'editorial Hoja de Lata, ha traduït de l'italià la novel·la, "Estirpe"  del sard Marcello Fois. 

Perquè, qui es pot resistir a les recomanacions de l'iconocasta i provocador Morán? I més quan diu de Fois que és un digne hereu de Tolstoi i Turguénev. Certament, Fois, de qui en català podem llegir "Sempre caro" i "Memòria del buit", és un esplèndid escriptor i "Estirpe", una novel·la que no passa desapercebuda. Es tracta del primer lliurament d'una trilogia que repassa la història d'una saga familiar i, alhora, la història de la Sardenya del segle XX. Totes seran traduïdes a l'editorial asturiana Hoja de Lata  per Francisco Alvarez, bon coneixedor de l'italià, periodista i autor literari en asturià. 

Una saga que arranca de Mercede i Michele Angelo, dues persones sense orígens que formen una família envoltats per la tragèdia i la brutalitat i que han de plantar cara a la irrupció  de la modernitat  que arriba del  bracet d'una Itàlia que posa en qüestió les conviccions, l'estil de vida, les rutines quotidianes...

També és una novel·la que parla de l'illa, de viure un món abrupte, reclòs en ell mateix, on la brutalitat és arreu."Estirpe" és una novel·la que retrata la violència amb una senzillesa que esborrona.

Com diu Fois, "als sards ningú els va explicà que eren italians", I ho assumiren des de l'entusiasme o des de la indiferència. Aquesta novel·la també ens parla d'això i també d'"aquella porció de la veritat que no troba paraules per ser expressada". 

Tan de bo "Estirpe" trobi editor en català.