Oblits i recuperacions

Què ho fa que un autor literari oblidat pel pas del temps o per  les modes del moment retorni a la vida dels vius, literàriament parlant? Suposo que hi juga el factor sort, o les relectures que, forçosament, cada generació fa del seu llegat cultural. En el cas de Jirí Weil (1950-1956) la reivindicació que en féu, a finals dels vuitanta,  l'etern aspirant a Nobel de Literatura, Philip Roth que,com Weil, també és jueu, fou decisiva. 

A nosaltres ens arriba tot just ara de la mà Viena Edicions i del traductor Jaume Creus, feta directament del txec,  que han inclòs en la seva prestigiosa col·lecció "El cercle de Viena", tant "Mendelssohn és a la taulada" com "Viure amb una estrella". 

Weil fou perseguit tant per l'stalinisme -tot i que era comunista- com pel nazisme, per la seva condició de jueu,  una experiència que marcà la seva obra literària. Les obres esmentades ens parlen de l'experiència nazi i ho fan descrivint l'angoixa que es manifesta en les petites coses quotidianes, posant de manifest l'arbitrarietat i l'obscenitat del  totalitarisme. També hi troba lloc per un humor súbtil perquè l'humor és la manifestació més elevada de tots els processos de defensa. 

Algú podria pensar que, finalment, ens trobem amb una manifestació més  de l'anomenada "literatura de l'Holocaust", un testimoni més de la Xoà. No és això, Weil està a l'alçada de Levi,  Wiesel i Kertész. Literàriament ens trobem davant una narració que dóna testimoni de la vergonya més gran de la Humanitat i ho fa amb els vímets de la gran literatura, els dels grans escriptors.