De carlins i altres romanços

Aquests dies he llegit Records de la darrera carlinada i Els estranys. El món dels carlins ens queda, inevitablement, molt lluny. I com acostuma a passar amb els perdedors, en el millor dels casos només ens mereix una mirada commiserativa. Però no és, ni de bon tros, negligible la seva empremta en la Catalunya d'avui, 

Mentre que Records és la crònica desencantada que Marian Vayreda fa de la seva pròpia experiència durant la tercera carlinada, a Els estranys hi troben una reflexió sobre la condició humana enmig d'un relat vigorós i amè. 

I, en ambdós, una treball lingüístic important. Tant l'olotí com el solsoní, potser per la seva mateixa condició nadiua, destil·len tots els registres de les seves varietats dialectals al servei de la versemblança del relat. I més en el cas de Raül Garrigasait que és l'editor de la Fundació Bernat Metge. 

La novel·la del solsoní ens presenta les vicissituds del prussià Rudolf von Wielemann a la Solsona de Don Carles on hi ha anat a raure per servir la causa de l'Ordre i la Tradició. Però què hi té en comú un aristòcrata de  la Prússia del dinou amb l'esvalotat i violent mossèn Tristany? Res, encara que serveixin, suposadament, la mateixa causa. A la rereguarda un esperit refinat com el Wielemann només trobarà consol en l'amistat del metge Foraster, un lliurepensador....

Vayreda, un clàssic nostrat, ens presenta en primera persona els records dispersos de la seva condició militar, i com es de difícil contrastar les conviccions més pregones quan han de ser defensades amb les armes. Sense deixar, això sí, de donar-nos una imatge poc edificant del desori de les tropes carlines. 

Lectures del tot recomanables i, si pot ser, val la pena llegir-les una darrera l'altra