El lliure pensament català

"Viure l'anticlericalisme. Una història cultural del lliure pensament català (1868-1923)", és una versió de la tesi doctoral d'Albert Palà, "El lliure pensament a Catalunya (1868-1923): cultures, identitatsi militàncies anticlericals en transformació" presentada el 2015 i dirigida la doctora SusannaTavera. 

Resulta sorprenent com un tema del recorregut i de la importància del d'aquesta tesi no hagi estat més tractat pels historiadors. L'autor ho justifica per l'hegemonia marxista dels anys setanta i vuitanta i per dificultats conceptuals i metodològiques que van trobar el desllorigador amb l'aparició del llibre de la historiadora francesa , "La libre pensée enFrance (1848-1940)" de Jacqueline Lalouette, publicat el 2001. L'interès pel lliure pensament rau en el fet que és un espai de confluència entre la maçoneria catalana,l'espiritisme, el protestantisme i la teosofia.i per la guerra cultural que lliurà contra el catolicisme enmig d'un procés de secularització.

En el lliure pensament hi conflueixen, per una banda,l'ateisme, el materialisme i el darwinisme i per l'altra, l'esperitisme i el deisme,una confluència conflictiva ben estudiada per Palà com també s'estudia la xarxa de sociabilitat del lliure pensament així com les seves relacions amb les xarxes lliurepensadores europees. 

També es parla dels àmbits d'intervenció del lliure pensament: l'educació laica, els ritus civils com la inscripció al registre civil el matrimoni i l'enterrament civil i els anomenats sopars de promiscuació, una celebració alternativa a la Setmana Santa catòlica que tenia el Dijous o el Divendres Sant. "En aquestes dates assenyalades, els lliurepensadors es reunien per parodiar el sant sopar i transgredir l'abstinència catòlica, menjant ostentosament carn i peix acompanyats de tot tipus de begudes, incloses, és clar, les alcohòliques". 

Finalment, s'analitza e paper de la dona en el lliure pensament i l'aparició del feminisme amb figure som la d'Ángeles López de Ayala, la dirigent obrera Teresa Claramunt, Amàlia Domingo o Teresa Mañé, la mare de Frederica Montseny. 

El lliure pensament català i molt concretament l'anticlericalisme fou un àmbit de trobada entre el moviment republicà i el moviment obrer organitzat, un anticlericalisme que posteriorment hegemonitzarien els radicals d'Alejandro Lerroux.Un moviment  d'ampla volada i que tindria continuïtat amb la mesura que l'Església Catòlica tampoc donà el seu braç a tórcer.