Amat hi continua

Després d'"El llarg procés (1937-2014)",Jordi Amat hi insisteix amb "La confabulació dels irresponsables", una pamflet -en paraules de l'autor- que això sí no pretén adoctrinar a ningú sinó descriure uns fets i unes circumstàncies que per Amat han estat un autèntic disbarat, un disbarat compartit per mots i per diferents motius. 

No crec que a ningú,  així d'entrada, li  interessi llegir un pamflet. Que jo recordi, jo només n'he llegit un: "Sentit comú" de Thomas Paine publicat el 1776 a favor de la independència americana. A mi em sembla que un pamflet ha d'anar a favor d'alguna cosa, com l'opuscle de Paine. I no és aquest el cas del de n'Amat. O, si més no, a mi em sembla que "La confabulació dels irresponsalbes" no va a favor de res. Descriu, apunta culpables, es lamenta però no dóna alternatives, no proposa altres escenaris, no projecta un futur plausible per allò que Amat defensa, el catalanisme no independentista. 

Tots els mals vam començar amb la reforma de l'Estatut impulsada pels socialistes que "no la van liderar ni van tenir eines per desaccelerar la subhasta a l'alça que es produïa a la comissió parlamentària que redactava el text". Una reforma de l'Estatut amb què el món convergent mai no havia cregut però que enmig de la  refundació i de mutació del catalanisme que volia pilotar el procés.donaria lloc a un nou ideari col·lectiu "ambigu,populista i sobiranista". I a això calia afegir la reacció mediàtica i política del PP, una reacció brutal que acabaria fent saltar pels aires els "consensos" de la Transició. 

Diu Amat que "el procés, essencialment, s'hauria d'explicar com l'assumpció progressiva pel corrent central de la ciutadania de Catalunya d'una mutació del catalanisme. Una mutació, reforçada per una mobilització popular creixent, que alhora que consolidava una nova idea de sobirania ha acabat esquerdant, com difícilment podia ser d'una altra manera, l'arquitectura institucional espanyola". 

I aquí som, enmig d'un atzucac que ningú sap quina sortida pot tenir. El que es ben segur que el catalanisme que acaba allà on comencen els interessos d'Espanya no en té cap de sortida a oferir.