Crònica d'un fracàs

Del "procés" tothom n'ha fet un llibre. N'hi ha per triar i remenar. A mi em sembla que, fins i tot, se n'han fet més del compte. I no és d'estranyar perquè ha estat, políticament parlant, el fet més rellevant d'aquestes últimes dècades. Amb pocs anys hem viscut un autèntic huracà que ha fet miques partits, que ha capgirat les somortes aigües del catalanisme, una autèntica revolució en les mentalitats majoritàries d'aquest país, acostumades a la resignació, insatisfetes però resignades a viure en el regne del mal menor...

Però el llibre del president Puigdemont, en les presents circumstàncies, no és, precisament un llibre més. No ho és perquè Puigdemont ha estat el principal protagonista d'allò que diu el subtítol del llibre: de la investidura a l'exili. Sense la seva determinació, sense el seu sentit de la responsabilitat, no haguéssim arribat a l'1 d'octubre. 

No seré tan indulgent per no saber que darrera de "M'explico. De la investidura a l'exili" si podem amagar o de blanquejar part de les seves decisions, dels seus dubtes o dels seus errors. Darrera de les "literatures del jo"  (biografies, dietaris, etc) sovint s'hi amaguen aquestes -tan humanes- intencions. El llibre de Puigdemont, un dietari passat pel sedàs del periodista i amic del president, Xevi Xirgo no se'n pot deslliurar tal com s'assenyala en el pròleg.

També s'indica en el pròleg que el llibre no se'n lliura d'algunes agrors. Especialment es nota quan parla d'ERC. Per una banda sovint es parla de les pressions rebudes per part d'aquest partit perquè proclami la DUi, per l'altra, subratlla els silencis i les indecisions reiterades de Junqueras i les invectives de Gabriel Rufián amb una piulada demolidora "155 monedes de plata"...

I les mancances, infantils, com les de tenir-ho tot preparat "per a un escenari en què ens fè
iem forts a les institucions, defensàvem la proclamació i entràvem en una etapa de transició que al final havia d'acabar en una taula de negociació". Home, no cal ser massa espavilat per entendre que l'escenari d'una negociació era él més improbable....

El llibre comença reproduint la faula del mestre i l'escorpí: "No canviïs la teva naturalesa si algú et fa mal, però pren precaucions". A veure si n'aprenem!.