Per tirar el barret al foc

Què fa possible que entre els millors historiadors de la història d'Espanya s'hi trobin hispanistes del món anglosaxó com Hugh Tomas, Ian Gibson, Henry Kamen o Paul Preston? Probablement el seu model universitari. Però hi deu haver-hi alguna causa més que se m'escapa.  El cert és que el llibre que avui comentem Un poble traÏt. Corrupció, incompetència política i divisió social és un gran llibre.

Preston (Liverpool, 1946) ha publicat nombrosos llibres sobre la Guerra Civil i el franquisme que en català podem llegir a l'Editorial Base. A Un poble traït intenta seguir el "fil roig" de la història d'Espanya des de la Restauració fins avui mateix. El "fil roig de la incompetència i la corrupció de les classes dominants.

La trista història d'Espanya és la història de més de vint-i-cinc "`pronunciamientos" i cops d'Estat entre 1814 i 1981, símbol de la ineptitud de l'Estat espanyol a l'hora de servir els seus ciutadans. I assenyala la manca de legitimitat dels aparells de l'Estat. Fixem-nos en el cas català: "Dels 86 anys que hi ha entre 1814 i 1900 durant 60 Catalunya es va trobar en estat d'excepció". 

Del llibre m'ha agradat la voluntat didàctica i el seu eruditisme, contingut. I he descobert, convenientment explicades, què era la repressió que l'Estat i la patronal organitzaren contra els treballadors. Una repressió indiscriminada, bàrbara i, sovint, també, ineficaç. M'ha agradat constatar com la corrupció també, i en quina mesura, durant la República de la mà dels radicals i de l'intrigant Juan March, del caràcter essencialment corrupte del franquisme enmig d'una repressió criminal que incloïa l'explotació dels presoners "una mesura que la retòrica pseudoreligiosa del règim justificava per la necessitat que els derrotats obtinguessin la redempció mitjançant el sacrifici". 

La corrupció també fou una causa dels catalans vencedors com Julio Muñoz Ramonet i de tants d'altres...Aquí no se'n lliura ningú.

També m'ha sorprès del llibre el perfil d'un altre català, l'opusdeista López Rodó molt més influent del que jo m'hagués imaginat en les decisions econòmiques i, també en les polítiques. 

La democràcia, això que hem convingut a dir democràcia, també va néixer braç a braç amb la corrupció. Hi ha una consideració esfereïdora que fa Preston: "Al voltant del 70 % dels membres del PSOE i els seus simpatitzants van ser recompensats amb alguns dels cinc-cents mil llocs de treball creats entre 1982 i1994".

El tram, final del llibre ens explica les corrupcions escandaloses que ha viscut Espanya en aquestes´últimes dècades: El Plan de Empleo Rural (PER), els ERO d'Andalusia, Javier de la Rosa, Iñaki Urdangarín,el CESID, Juan Guerra, Filesa, Malesa i Time Export, Zaplana, Naseira, el cas Gurtel....un fotimer, vaja! I la cirereta final dels escàndols de Juan Carlos I.

El llibre acaba subratllant que, més enllà de la corrupció, el gran problema d'Espanya és la incompetència dels polítics. Que no ens passi res!