Mossèn Cinto, una aportació decisiva a la literatura nacional

Acabo de llegir Entre l'infern i la glòria d'Àlvar Valls, un dels llibres amb més ressò de la passada temporada. Es tracta d'una novel·la que gira al voltant de la vida de Jacint Verdaguer. Un volum de més de 1000 pàgines que mira d'explicar-nos les vicissituds de tota mena per les quals passa una de les figures més rellevants de la literatura contemporània. 

D'Àlvar Valls en tenia notícia, relativa, de fa molts anys. Concretament el 1977 quan vaig adquirir El carro de la brossa, "una edició de solidaritat i d'homenatge" amb els empresonats pel cas EPOCA, entre els quals s'hi trobava el mateix Àlvar Valls.  Després es va instal·là a Andorra, on em sembla que encara s'hi està, i li vaig perdre la petja. 

De mossèn Cinto tots en sabem alguna cosa. N'hem sentit a parlar a l'escola, suposo, a casa i, en general, podríem dir que el país en guarda memòria. Però la feina d'Àlvar Valls ens en permet una visió global fruit, sens dubte, d'un gran esforç de documentació on jo subratllaria el treball lingüístic, no debades Valls ha estat professor de català, I justament això, l'amor per la llengua, és una passió compartida amb el folguerolenc. 

Verdaguer construí una llengua sense una prèvia tradició cultural alta i fou capaç de creador d'una retòrica molt personal que tingué l'enorme mèrit de saber connectar amb el poble català. 

Dit això, que em sembla mereixedor de tots els mèrits i reconeixements, hem de recordar que Verdaguer fou coetani de Paul Verlaine (de qui Adesiara acaba de traduir gràcies a Antoni Clapes Tal qual). No sé si m'explico...

Però la nostra tradició literària li deu molt a mossèn Cinto, El llibre comença amb una cita de Salvador Espriu que diu: "Verdaguer és una figura que crema així que es toca i es fa impossible no apassionar-s'hi". i Enric Casassas, el poeta més "enragé" del moment, sovint se'l vincula amb el protagonista d'Entre l'infern i la glòria.

L'autor, a qui hem d'agrair l'esforç colossal per fer-nos arribar la personalitat i l'obra de mossèn Cinto, té un interès especial a presentar-nos un Verdaguer apolític, d'un catalanisme sense adjectius.Llegint el llibre a mi m'ha semblat que era més aviat un home teològicament molt conservador i políticament, tot i ser més porós, procliu al catalanisme dretà de la Lliga i el seu món. 

Fer un llibre que se sustenta en la biografia d'algú, té el risc evident de voler encabir-hi masses coses i de desdibuixar el traçat narratiu. Em sembla que Valls ha enfrontat aquests esculls amb prou èxit.