Un senyor elegant

No som allò  que aparentem  ser, no som allò que els altres creuen que som. Ni tan sols som la imatge que projectem. Darrera de cadascú de nosaltres s'amaguen molts matisos, moltes realitats, moltes circumstàncies que passen desapercebudes a un observador poc perspicaç. 

A Un senyor elegant, el narrador (Suso de Toro, Santiago de Compostel·la, 1956) mirar d'esbrinar qui era Ramón Baltar i, amb aquest intent que té alguna cosa de treball detectivesc, també se'ns explica els procediments que fa servir per aconseguir-ho, una recerca que no serà concloent, que deixa molts interrogants per resoldre però també amb troballes extraordinàries.

Aparentment Ramón Baltar era un burgès de Padrón, un bon professional format  a l'estranger,  instal·lat a Santiago de Compostel·la. Fill d'Ángel Baltar, un prestigiós metge fundador d'una clínica avançada que heretarà en Ramon. Els Baltar formaven part de les "forces vives" de la ciutat. Liberals, lliurepensadors, probablement maçons, havien anat consolidant una fortuna que els permetia una certa independència de criteri, defensant una xarxa de sanatoris modèlics, apostant per projectes de col·legis laics ajudant a nombroses iniciatives com, per exemple, l'editorial gallega Galaxia....

Ramón es casaria amb una dona amb qui construirien una família nombrosa. I, tot i que, la dona era molt conservadora i catòlica, arribar a ser presidenta d'Acció Catòlica, el matrimoni s'avingué i es respectà.

Aquest home, de qui no consta cap militància concreta, sabem que abans de la guerra  era un republicà galleguista, amic de Castelao, I que també participà en la comitiva que lliura el projecte d'autonomia a Madrid, tenia un delit especial per passar desapercebut. 

Després del desastre de la guerra, amb el germà Anton exiliat a l'Argentina, Ramón es depurat de la Universitat i, tot i que fou mobilitzat pels franquistes per fer-lo anar al front, és vigilat. No és un home de confiança del règim. Aquest "home elegant", aquell patrici compostel·lès, aquell home culte i refinat, continua compromès amb les seves conviccions.És aquesta lleialtat és una crida acció: guarint els ferits de la guerrila antifranquista, i, en aquestes circumstàncies concretes, sent un "company de viatge " dels comunistes. I aquest compromís arriba, amb una descoberta que fa l'autor del llibre, a trobar-se implicat en un assaig d'atemptat contra Franco. Poca broma!

Com assenyala Del Toro, ""I has arribat al final del llibre i has de confessar que no ho has aconseguit, no l'has enxampat. Ha estat una veritable persecussió. Probablement, se t'ha escapat. Tens un personatge que has anomenat així i no saps si representa amb precisió aquell home que es va dir Ramón Baltar o si no el representa!". 

Hem d'agrair a "Més
llibres" i a Eduard Velasco que ens apropin a la nostra llengua un dels escriptors més rellevant de la literatura gallega del moment.