Alguna cosa més que un melodrama?

"Jude, l'obscur" és, en paraules del prologuista i traductor d'aquesta novel·la, Quim Monzó, una de les obres en prosa  més reeixides de Thomas Hardy (1840-1928). Publicada el 1895, la seva lectura provocà una furiosa reacció de la societat victoriana del seu temps fins al punt que el bisbe cremà en públic la novel·la d'en Hardy. 

La trama de "Jude, l'obscur" gira al voltant de tres personatges: Jude Fawley, un pobre orfe que mira de sortir de la seva dissort per mitjà de l'estudi amb la voluntat d'entrar a la Universitat i mirar d'aconseguir un lloc a l'Església, Arabella, una noia que entabanarà al nostre protagonista i amb qui finalment es casarà i Sue, potser el personatge més complex, una dona plena de contradiccions que a voltes sembla una escalfabraguetes i a voltes una mística tocada i posada...

Personalment a mi  m'ha semblat una història que frega el melodrama i que ens parla d'uns personatges governats per la natura (i el sexe) sense marge per prendre decisions personals.

Com diu el prologuista, un dels mèrits d'aquesta història és una crítica a la institució del matrimoni i a l'Església que, tenint en compte que "Jude, l'obscur" es va publicar el 1895, no deixa de tenir el seu què. Però amb això, n'hi ha prou? 

Sempre hi ha un monstre rere un monstre

Ambientada en la tercera carlinada, entre Taradell i Vic,  podríem dir que Guilleries és una història de bandolers. O la història de quatre personatges, en Joan Tur, en Bonaplata, Madame Laveau i en Boi. O la història de dues violències, la dels qui  s'han sentit assenyalats, al marge, i maltractats i la violència d'una natura que, finalment, sempre acaba vencent la voluntat humana de tenir-la sota control.

Una novel·la que defuig maniqueismes i on tot respon a un principi d'aquells que semblen de calaix: "Tot està connectat. També la bondat i la maldat, no hi  ha res pur en aquest món". Perquè "sempre hi ha un monstre rere un monstre". 

Ferran Garcia ens presenta la violència com una realitat de la qual no pots fugir, com la moneda de canvi d'infortunis i injúries, com el consol dels afligits i l'hora sublim de la reparació. Sagrada manifestació d'un designi que va més enllà d'allò que vols o deixes de voler. La violència a l'abast no només dels que volen exercir-la sinó dels que es troben immersos en un sacramental que els impel·leix a exercir-la. 

Hi ha en la novel·la d'en Garcia un gran treball lingüístic, amb ús de localismes i expressions pròpies del lloc que descriu; la llengua acompanya una història, la fa versemblant. Hi és però no es nota. Excel·lent!