Sempre hi ha un monstre rere un monstre

Ambientada en la tercera carlinada, entre Taradell i Vic,  podríem dir que Guilleries és una història de bandolers. O la història de quatre personatges, en Joan Tur, en Bonaplata, Madame Laveau i en Boi. O la història de dues violències, la dels qui  s'han sentit assenyalats, al marge, i maltractats i la violència d'una natura que, finalment, sempre acaba vencent la voluntat humana de tenir-la sota control.

Una novel·la que defuig maniqueismes i on tot respon a un principi d'aquells que semblen de calaix: "Tot està connectat. També la bondat i la maldat, no hi  ha res pur en aquest món". Perquè "sempre hi ha un monstre rere un monstre". 

Ferran Garcia ens presenta la violència com una realitat de la qual no pots fugir, com la moneda de canvi d'infortunis i injúries, com el consol dels afligits i l'hora sublim de la reparació. Sagrada manifestació d'un designi que va més enllà d'allò que vols o deixes de voler. La violència a l'abast no només dels que volen exercir-la sinó dels que es troben immersos en un sacramental que els impel·leix a exercir-la. 

Hi ha en la novel·la d'en Garcia un gran treball lingüístic, amb ús de localismes i expressions pròpies del lloc que descriu; la llengua acompanya una història, la fa versemblant. Hi és però no es nota. Excel·lent!