Alguna cosa més que un melodrama?

"Jude, l'obscur" és, en paraules del prologuista i traductor d'aquesta novel·la, Quim Monzó, una de les obres en prosa  més reeixides de Thomas Hardy (1840-1928). Publicada el 1895, la seva lectura provocà una furiosa reacció de la societat victoriana del seu temps fins al punt que el bisbe cremà en públic la novel·la d'en Hardy. 

La trama de "Jude, l'obscur" gira al voltant de tres personatges: Jude Fawley, un pobre orfe que mira de sortir de la seva dissort per mitjà de l'estudi amb la voluntat d'entrar a la Universitat i mirar d'aconseguir un lloc a l'Església, Arabella, una noia que entabanarà al nostre protagonista i amb qui finalment es casarà i Sue, potser el personatge més complex, una dona plena de contradiccions que a voltes sembla una escalfabraguetes i a voltes una mística tocada i posada...

Personalment a mi  m'ha semblat una història que frega el melodrama i que ens parla d'uns personatges governats per la natura (i el sexe) sense marge per prendre decisions personals.

Com diu el prologuista, un dels mèrits d'aquesta història és una crítica a la institució del matrimoni i a l'Església que, tenint en compte que "Jude, l'obscur" es va publicar el 1895, no deixa de tenir el seu què. Però amb això, n'hi ha prou?