A la independència no s'hi arribarà de "la llei a la llei"

Albert Botran, diputat al Congrés i militant de Poble Lliure i la CUP, va rebre un encàrrec de la valenciana Editorial 3i4 de fer un llibre, no sobre "el procés" sinó de com s'hi arriba a la independència. Perquè de llibres sobre "el procés" se n'han escrit un fotimer, la majoria conjunturals, partidistes,  apologètics o hipercrítics i, sobretot, insubstancials.

"Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi" és, aparentment, un llibre senzill. Breu i senzill. I ben escrit. Gens pretensiós i, segons el meu criteri, gens dogmàtic, amb una mirada pròpia sobre què ha passat i què hauria de passar si volem un país independent. 

Al començament del llibre hi trobem una cita de l'historiador -l'autor també n'és- Josep Fontana que explica molt bé el sentit global d'"Independència és revolució". Diu Fontana: "Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d'uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col·lectius d'un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès conservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle"

El llibre comença amb una síntesi analítica del nacionalisme català. Per l'autor és impossible deslligar nacionalisme i classes socials. Fer-ho seria una simplificació impossible. Diu Botran que "el component revolucionari de l'independentisme es desprèn del fet que assenyala el distanciament entre això que ara en diem democràcia i la idea original de la sobirania popular" perquè "(...) la independència continua sent una ruptura de l'ordre polític, és el naixement d'una nova font de sobirania".

Òbviament s'analitza a fons el 2017, entesa com una impugnació del Règim del 78, com un "moment constituent". El balanç de l'u d'octubre és desigual. No vam defensar el referèndum però "arribar al referèndum i fer-lo va ser una victòria enorme". De tot plegat hem d'entendre "no hi ha possibilitat d'instruccions mecàniques sinó tan sols d'anàlisis i aprenentatges".  

El llibre acaba amb "una proposta de futur per a l'independentisme", discutibles com totes però dignes de consideració. 

Si hi ha una idea que recorre tot el llibre és el caràcter rupturista de l'independentisme, que cal una revolució catalana.