L'idiota, una lectura 

 És gairebé segur que L'idiota figura en tots els cànons literaris haguts i per haver. No debades Dostoievski és. inqüestionablement, un dels autors més rellevants de tots els temps. I, tanmateix, a mi la lectura d'aquest llibre se m'ha fet molt feixuga. Potser perquè és una novel·la del segle XIX, potser per la seva llargària -més de sis-centes pàgines-, potser perquè les peripècies que s'hi expliquen són una mica embolicades, potser perquè parla de  la societat russa  que es mou amb uns paràmetres diferents al nostre...

Sigui com sigui la lectura de L'idiota m'ha ocupat molt de te
mps perquè no aconseguia llegir més que un capítol per dia. 

La història se centra en el jove príncep Mishkin de retorn a Sant Petersburg després d'una llarga estada en una clínica de Suïssa per tractar-se d'una epilèpsia. A la recerca de l'"ànima russa" De caràcter ingenu i bondadós, la seva innocència li portarà molts maldecaps. També és compassiu en extrem. 

Del munt de personatges que apareixen en la novel·la, probablement el que més crida l'atenció és Natasya Filippona Barashkova, una dona emocional, destructiva, zelosa, apassionada, moguda per l'instint, tan allunyada d'un príncep que sent per ella un amor compassiu perquè "la compassió és la llei principal, i potser l'única, de la vida de tota la Humanitat".

Més enllà de l'argument, pel llibre (escrit el 1868) es fan presents el feminisme, l'anarquisme nihilista, un protoecologisme en relació al ferrocarril.

Tal com diu un personatge de la novel·la, el príncep Mishkin no és un idiota: "sou massa intel·ligent per a portar aquest títol;  però sou també tan estrany com per a no ser com a l'altre gent". Tots som estranys en relació als altres, tots podem semblar-nos a un idiota. O ser-ne. 

 A la independència no s'hi arribarà de "la llei a la llei"

Albert Botran, diputat al Congrés i militant de Poble Lliure i la CUP, va rebre un encàrrec de la valenciana Editorial 3i4 de fer un llibre, no sobre "el procés" sinó de com s'hi arriba a la independència. Perquè de llibres sobre "el procés" se n'han escrit un fotimer, la majoria conjunturals, partidistes,  apologètics o hipercrítics i, sobretot, insubstancials.

"Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi" és, aparentment, un llibre senzill. Breu i senzill. I ben escrit. Gens pretensiós i, segons el meu criteri, gens dogmàtic, amb una mirada pròpia sobre què ha passat i què hauria de passar si volem un país independent. 

Al començament del llibre hi trobem una cita de l'historiador -l'autor també n'és- Josep Fontana que explica molt bé el sentit global d'"Independència és revolució". Diu Fontana: "Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d'uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col·lectius d'un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col·lectiva que és el que ens ha permès conservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle"

El llibre comença amb una síntesi analítica del nacionalisme català. Per l'autor és impossible deslligar nacionalisme i classes socials. Fer-ho seria una simplificació impossible. Diu Botran que "el component revolucionari de l'independentisme es desprèn del fet que assenyala el distanciament entre això que ara en diem democràcia i la idea original de la sobirania popular" perquè "(...) la independència continua sent una ruptura de l'ordre polític, és el naixement d'una nova font de sobirania".

Òbviament s'analitza a fons el 2017, entesa com una impugnació del Règim del 78, com un "moment constituent". El balanç de l'u d'octubre és desigual. No vam defensar el referèndum però "arribar al referèndum i fer-lo va ser una victòria enorme". De tot plegat hem d'entendre "no hi ha possibilitat d'instruccions mecàniques sinó tan sols d'anàlisis i aprenentatges".  

El llibre acaba amb "una proposta de futur per a l'independentisme", discutibles com totes però dignes de consideració. 

Si hi ha una idea que recorre tot el llibre és el caràcter rupturista de l'independentisme, que cal una revolució catalana.