La importància de col·leccions com la MOLC: posar els clàssics a l'abast de tothom. Solitud, la gran novel·la del Modernisme.

Amb els primers jornals que vaig guanyar vaig decidir comprar-me els llibres que publicava Edicions 62 a la col·lecció "Les Millors Obres de la Literatura Catalana". Eren edicions de "baratillo" amb una breu introducció que volien popularitzar una mena de cànon de la nostra literatura. Era, si fa no fa, com la col·lecció "Imprescindibles" que ara edita Barcino. Això sí, la diferència és la que edita Barcino és d'una qualitat extraordinària, molt ben editades, amb unes portades estèticament impecables.

No és que fora un lletraferit, ara tampoc ho sóc, però em movia un sentiment patriòtic i de reparació. A l'escola recordo molt bé quins eren els autors catalans dels quals es parlava:"Raimundo Lulio", Jacint Verdaguer, Joan Maragall. Tot cabia en un full i mig...

Solitud de Víctor Català
va sortir a la MOLC a finals de 1979. No el vaig llegir fins molt més endavant i no recordo que em causés una gran impressió. Ara l'he rellegit i me n'he enamorat. M'he enamorat de la Mila, la protagonista, del joc de registres lingüístics, de la descripció de l'entorn de l'ermita de Sant Ponç, de com l'autora parla d'una cargolada que fan els protagonistes, a peu pla o la gatzoneta, de les judicioses consideracions que fa el pastor Gaietà, de com una dona enmig de totes les dificultats hagudes i per haver, agafa les regnes de la seva vida, es va autoconstruint. 

Tota una peça mestra de la nostra literatura, escrita ara fa més de cent anys (1905) per una dona. Llegiu-la i assaborireu una llengua plena, rica i una història que encara avui ens interpel·la. Tot un clàssic!