Una literatura que malda per sortir de la invisibilitat
La literatura catalana que es fa a la Catalunya Nord és, sovint, ignorada de Barcelona estant. Això, lamentablement, també es podria dir de la literatura en la nostra llengua que es fa al País Valencià o a les Illes. Constatem, doncs, una deficiència endèmica que cal superar. Amb tot, es dóna el cas que aquest febrer les dues principals revistes catalanes, L'Avenç i Serra d'Or es fan ressò, i molt, de la Catalunya Nord literària. En el primer cas, amb un avançament editorial d'un llibre de Joan de Déu Domènech dedicat a Bosch de la Trinxeria i en el segon amb un bon dossier centrat en la literatura catalana que es fa a la Catalunya Nord.
Amb tot, dos escriptors nord-catalans han aconseguit, poc o molt, ser tinguts en compte per al conjunt de la nostra literatura: Joan-Daniel Bezsonoff i Joan-Lluís Lluís, ambdos nascuts el 1963. Dos escriptors amb ambició literària, amb un bon domini de la llengua i que habitualment publiquen a editorials del Principat.
Es tracta d'una faula protagonitzada per Ella-Calla, una orangutana de Borneo que travessa l'illa per retrobar-se amb els seus i que és la narradora i protagonista, des de la cosmovisió ´orangutana`, de la novel·la. I enmig xocarà amb la misèria i també amb la grandesa dels humans. El llibre ens parla del món animal, de l'experiència del trauma, dels límits entre els humans i els animals, uns limits imprecisos, de la capacitat d'empatia. L'exercici literari és ambiciós: preguntar-se què pensa una orangutana.
A l'epíleg l'autor ens explica algunes de les claus del llibre: "...els animals amb el respecte no en teniu prou: necessiteu i merixeu alguna altra cosa, una empatia activa però discreta, una forma de fraternitat, una amistat a distància, una pausa indefinida en la relació il·lusa de dominant a dominat".
